SALMS

LLIBRE V

 109

 

Déu meu, de qui em glorio

(De David. Salm.)


1 Déu meu, de qui em glorio, no callis,

2 que unes boques malvades i traïdores s’han obert contra mi,

em bescanten amb un llenguatge enganyador,

3 amb paraules d’odi em van encerclar,

sense tenir cap motiu per a atacar-me.

4 En paga del meu afecte em fan la contra,

i jo que només pregava.

5 Em tornen mal per bé,

i odi a canvi de la meva estimació,


6 i diuen: “Anomeneu-li un jutge malvat,

i en lloc de defensor que hi tingui l’adversari;

7 que quan el jutgin en surti culpable,

i la petició de clemència li sigui negada.

8 Que la seva vida sigui ben curta,

i els seus càrrecs els ocupi un altre.

9 Que els seus fills quedin orfes,

i viuda la seva muller.

10 Que els seus fills vagin errants i mendicant

i fins els foragitin de les cases enrunades.

11 Que el creditor li embargui tot el que té

i gent estranya li arrabassi el fruit del seu treball.

12 Que ningú no el recordi amb afecte

ni s’apiadi dels seus fills orfes.

13 Que la seva descendència s’aboqui a l’extinció,

i a l’altra generació quedi esborrat el seu nom.

14 Que sigui recordada davant del Senyor la culpa dels seus pares,

i que no s’esborri mai el pecat de la seva mare;

15 que estiguin davant el Senyor sempre presents

i ell extirpi de la terra el seu record;

16 tota vegada que no es recordà de fer el bé,

ans ha perseguit l’home pobre i desvalgut,

i l’abatut de cor, mal que això el dugués a la mort.

17 Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui!

Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!

18 S’ha enfundat la maledicció com si fos el seu vestit,

i li ha penetrat com aigua a les entranyes,

i com oli al moll dels ossos.

19 Que li sigui com un vestit que el cobreixi,

i com una faixa l’oprimeixi per sempre.”


20 Que aquesta sigui la paga del Senyor per als qui així m’acusen,

i per als qui malparlen contra mi.

21 Però tu, Senyor, Sobirà meu,

afavoreix-me a causa del teu nom. Allibera’m!

Perquè la teva benvolença és compassiva.

22 Jo sóc un pobre desvalgut,

i em sento dintre meu el cor ferit.

23 M’esvaeixo com l’ombra en declinar el dia,

sóc bandejat com una llagosta.

24 De tant dejunar se’m dobleguen els genolls,

les carns em pengen per falta de greix.

25 He vingut a ser el tema de les seves burles,

quan em veuen fan escarni de mi i belluguen el cap.


26 Ajuda’m, Senyor, Déu meu,

salva’m per la teva bondat.

27 Que hagin de reconèixer que la teva mà hi és present,

que tu, Senyor ets qui ho ha fet.

28 Ells podran maleir, però tu beneiràs.

Que els meus adversaris es vegin avergonyits,

i que el teu servent se’n pugui alegrar!

29 Que els meus acusadors quedin colgats d’ignomínia,

i que, com un mantell, els cobreixi la pròpia vergonya!


30 Donaré gràcies al Senyor solemnement,

i el lloaré enmig d’una gran multitud,

31 perquè es fa defensor del desvalgut

per salvar-lo dels qui el volen condemnar.