SALMS
LLIBRE V
108
Et lloaré enmig dels pobles
(Càntic. Salm. De David.)
1 El meu cor està decidit, oh Déu,
a cantar i entonar salms, que això és la meva glòria.
2 Desperta arpa i cítara,
que vull desvetllar l’aurora!
3 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et salmejaré entre les nacions,
4 perquè la teva bondat sobrepassa el cel,
i la teva fidelitat arriba als
núvols.
5 Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,
que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
6 Per tal que siguin alliberats els teus amics,
i que la teva dreta ens salvi,
escolta’ns!
7 Déu, per la seva santedat, ha dit:
“Com m’alegraré! Repartiré Siquem,
amidaré la vall de Sucot!
8 Meu és Galaad, meu és Manassès,
Efraïm és l’elm del meu cap,
Judà és el meu ceptre!
9 Moab és el gibrell on em rento,
sobre Edom llanço la sandàlia!
Sobre Filistea crido victòria!
10 Qui em conduirà a la ciutat fortificada?
Qui em guiarà fins a Edom?
11 ¿Seràs tu, oh Déu, que ens havies rebutjat,
que ja no sorties amb els nostres exèrcits?
12 Dóna’ns ajut contra l’enemic,
perquè l’auxili dels homes no val per a res!
13 Amb Déu podrem fer proeses,
ell esclafarà els nostres enemics.