Et lloaré enmig dels pobles

(Càntic. Salm. De David.)

1 El meu cor està decidit, oh Déu,

a cantar i entonar salms, que això és la meva glòria.

2 Desperta arpa i cítara,

que vull desvetllar l’aurora!

3 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,

et salmejaré entre les nacions,

4 perquè la teva bondat sobrepassa el cel,

i la teva fidelitat arriba als núvols.

5 Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,

que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!

6 Per tal que siguin alliberats els teus amics,

i que la teva dreta ens salvi, escolta’ns!

7 Déu, per la seva santedat, ha dit:

“Com m’alegraré! Repartiré Siquem,

amidaré la vall de Sucot!

8 Meu és Galaad, meu és Manassès,

Efraïm és l’elm del meu cap,

Judà és el meu ceptre!

9 Moab és el gibrell on em rento,

sobre Edom llanço la sandàlia!

Sobre Filistea crido victòria!

10 Qui em conduirà a la ciutat fortificada?

Qui em guiarà fins a Edom?

11 ¿Seràs tu, oh Déu, que ens havies rebutjat,

que ja no sorties amb els nostres exèrcits?

12 Dóna’ns ajut contra l’enemic,

perquè l’auxili dels homes no val per a res!

13 Amb Déu podrem fer proeses,

ell esclafarà els nostres enemics.