SALMS

LLIBRE V

 107

 

Lloeu el Senyor, perquè es bondadós


1 Lloeu el Senyor, perquè és

bondadós,

perquè és etern el seu amor!

2 Que ho diguin els redimits del Senyor,

els qui ha arrencat del poder de l’opressor

3 i els ha aplegat d’entre les nacions,

de llevant i de ponent,

del nord i del migjorn.

4 Vagaven pel desert, en terra desolada,

sense trobar cap camí de ciutat habitable;

5 famolencs i assedegats,

profundament decaiguts.

6 Llavors clamaren al Senyor en la seva angoixa,

i els deslliurà de les seves afliccions,

7 els encaminà per la via segura

fins a arribar en una ciutat on poder viure.

8 Que agraeixin l’amorositat del Senyor,

i els seus prodigis a favor dels mortals,

9 perquè satisfà l’ànima assedegada

i sustenta plenament la famolenca.


10 Als qui vivien en la fosca i les tenebres,

captius en la misèria i amb ferros,

11 per haver estat rebels a les ordres de Déu

i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,

12 els doblegà el cor amb l’aflicció;

sucumbien, i ningú no els ajudava.

13 Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor,

i els deslliurà de les seves afliccions:

14 els tragué de la fosca i les tenebres,

i va trencar les seves cadenes.

15 Que agraeixin l’amorositat del Senyor,

i els seus prodigis a favor dels mortals;

16 perquè ha trencat portes de bronze

i ha esmicolat barrons de ferro.

17 Altres, insensats, pel seu comportament rebel

eren afligits per les pròpies maldats.

18 Qualsevol mena de menjar els feia fàstic,

i estigueren a un pas de la mort.

19 Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor,

i els deslliurà de les seves afliccions:

20 envià la seva paraula i els guarí,

i els alliberà del sepulcre.

21 Que agraeixin l’amorositat del Senyor,

i els seus prodigis a favor dels mortals;

22 que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies

i aclamin les seves gestes amb gran joia.


23 Els qui solcaven la mar amb les naus,

traficant enllà d’aigües immenses,

24 comprovaren les obres del Senyor

i les seves meravelles en alta mar.

25 Al seu mandat es girà un vent de tempesta

que aixecava grans onades:

26 llançats cap al cel, davallant fins als abismes,

se’ls fonia l’ànima davant del perill,

27 giravoltaven i trontollaven com un embriac,

i tota la seva perícia era inútil.

28 Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor,

i els deslliurà de les seves afliccions:

29 canvià el temporal en bonança,

i les seves onades s’aquietaren.

30 Aleshores s’alegraren per la calma,

i els conduí al port que desitjaven.

31 Que agraeixin l’amorositat del Senyor,

i els seus prodigis a favor dels mortals;

32 que l’exalcin en la reunió del poble,

que el lloïn en el consell dels ancians.


33 Ell converteix els rius en deserts,

els corrents d’aigua en terra seca

34 i la terra fèrtil en salines,

per la malícia dels seus habitants.

35 Canvia el desert en estanys,

i el terreny de secà en dolls d’aigua;

36 hi fa establir els famolencs,

i ells hi funden una ciutat habitable.

37 Sembren camps i planten vinyes

que donen una collita abundosa.

38 Els beneeix i es reprodueixen a desdir,

i no escatima el seu bestiar.


39 Però si queden reduïts i abatuts,

per l’opressió, el mal i la dissort,

40 el qui aboca el menyspreu sobre els prínceps,

i els fa vagar pel desert sense camí,

41 també recobra els desvalguts de la misèria,

i, com a ramats, fa créixer les famílies.

42 Ho veuen els homes justos i se n’alegren,

i tota dolenteria ha de cloure la boca.

43 Qui sigui assenyat, que mediti aquestes coses

i consideri l’amorositat del Senyor!