SALMS
LLIBRE IV
102
No m’amaguis la teva mirada
(Oració d’un afligit quan, sentint-se
defallir, esplaia la seva angoixa davant el Senyor.)
1 Senyor, escolta la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu;
2 no m’amaguis la teva mirada, en moments d’angoixa,
acosta a mi la teva atenció;
ara que t’invoco, afanya’t a
respondre’m!
3 Els meus dies s’esvaeixen com el fum,
i els meus ossos es consumeixen com les brases.
4 El meu cor està decaigut com l’herba segada,
i no tinc ni esma de menjar.
5 Els meus gemecs són tan grans
que la pell se m’ha encastat als ossos.
6 M’assemblo al pelicà del desert,
sóc com el mussol de les ruïnes;
7 no puc dormir, i sóc
com un ocell solitari a la teulada.
8 Els enemics m’ultratgen contínuament,
els detractors maleeixen en el meu nom.
9 En comptes de pa menjo cendra,
i les llàgrimes se’m barregen amb la beguda;
10 per causa de la teva indignació i el teu furor
m’has alçat i m’has rebatut per terra.
11 Els meus dies són com l’ombra que se’n va,
i em vaig assecant com l’herba.
12 Però tu, Senyor, perdures per sempre,
i el teu record de generació a generació.
13 Tu t’alçaràs, tindràs pietat de Sió,
perquè ja és temps d’afavorir-la,
ja n’és arribat el moment!
14 Que els teus servents estimen les seves pedres,
i els dol el seu enrunament.
15 Llavors les nacions temeran el nom del Senyor,
i tots els reis de la terra, la seva majestat;
16 quan el Senyor haurà reconstruït Sió,
s’hagi mostrat en la seva glòria,
17 hagi atès l’oració del desvalgut
i no hagi menyspreat les seves súpliques.
18 Serà escrit això per a les generacions futures,
i un poble renovat donarà lloança al Senyor:
19 “Des del seu santuari excels ha estat atent;
el Senyor, des del cel, ha mirat a la terra
20 per escoltar el plany dels presoners,
per alliberar els sentenciats a mort,
21 a fi que es proclami a Sió el nom del Senyor,
i la seva lloança a Jerusalem,
22 quan es reuneixin pobles i reialmes
junts per venerar el Senyor.”
23 Ell ha debilitat la meva vigoria pel camí,
ha escurçat els meus dies.
24 Però jo dic: “Déu meu, no em prenguis a la meitat de la vida,
que els teus anys duren per temps
indefinit.
25 Al principi tu vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teves mans.
26 Ells passaran, però tu subsistiràs,
tots ells s’envelleixen com la roba,
tu els reemplaces com un vestit,
i acabaran amb un canvi.
27 Però tu ets immutable,
i els teus anys no tenen fi.
28 Els fills dels teus servents tindran habitatge,
i la seva posteritat serà estable
davant teu.”