SALMS

LLIBRE IV

 102

 

No m’amaguis la teva mirada

(Oració d’un afligit quan, sentint-se defallir, esplaia la seva angoixa davant el Senyor.)


1 Senyor, escolta la meva pregària,

que el meu clam arribi fins a tu;

2 no m’amaguis la teva mirada, en moments d’angoixa,

acosta a mi la teva atenció;

ara que t’invoco, afanya’t a respondre’m!


3 Els meus dies s’esvaeixen com el fum,

i els meus ossos es consumeixen com les brases.

4 El meu cor està decaigut com l’herba segada,

i no tinc ni esma de menjar.

5 Els meus gemecs són tan grans

que la pell se m’ha encastat als ossos.

6 M’assemblo al pelicà del desert,

sóc com el mussol de les ruïnes;

7 no puc dormir, i sóc

com un ocell solitari a la teulada.

8 Els enemics m’ultratgen contínuament,

els detractors maleeixen en el meu nom.

9 En comptes de pa menjo cendra,

i les llàgrimes se’m barregen amb la beguda;

10 per causa de la teva indignació i el teu furor

m’has alçat i m’has rebatut per terra.

11 Els meus dies són com l’ombra que se’n va,

i em vaig assecant com l’herba.


12 Però tu, Senyor, perdures per sempre,

i el teu record de generació a generació.

13 Tu t’alçaràs, tindràs pietat de Sió,

perquè ja és temps d’afavorir-la,

ja n’és arribat el moment!

14 Que els teus servents estimen les seves pedres,

i els dol el seu enrunament.

15 Llavors les nacions temeran el nom del Senyor,

i tots els reis de la terra, la seva majestat;

16 quan el Senyor haurà reconstruït Sió,

s’hagi mostrat en la seva glòria,

17 hagi atès l’oració del desvalgut

i no hagi menyspreat les seves súpliques.

18 Serà escrit això per a les generacions futures,

i un poble renovat donarà lloança al Senyor:

19 “Des del seu santuari excels ha estat atent;

el Senyor, des del cel, ha mirat a la terra

20 per escoltar el plany dels presoners,

per alliberar els sentenciats a mort,

21 a fi que es proclami a Sió el nom del Senyor,

i la seva lloança a Jerusalem,

22 quan es reuneixin pobles i reialmes

junts per venerar el Senyor.”


23 Ell ha debilitat la meva vigoria pel camí,

ha escurçat els meus dies.

24 Però jo dic: “Déu meu, no em prenguis a la meitat de la vida,

que els teus anys duren per temps indefinit.


25 Al principi tu vas assentar la terra,

i el cel és obra de les teves mans.

26 Ells passaran, però tu subsistiràs,

tots ells s’envelleixen com la roba,

tu els reemplaces com un vestit,

i acabaran amb un canvi.

27 Però tu ets immutable,

i els teus anys no tenen fi.

28 Els fills dels teus servents tindran habitatge,

i la seva posteritat serà estable davant teu.”