PROVERBIS

 8

 

La crida de la Saviesa


1 ¿És que no clama, la Saviesa?

¿No fa sentir la veu, la intel·ligència?

2 Als cims més alts, a la vora del camí,

a la cruïlla de les senderes, es planta;

3 al costat de les portes, a l’entrada de la ciutat,

on comencen els carrers, clama:

4 “A vosaltres, homes, dirigeixo la crida,

i la meva veu als fills d’Adam.

5 Apreneu, inexperts, la prudència;

i vosaltres, insensats, assoliu sensatesa.

6 Escolteu, que parlo de coses importants;

els meus llavis s’obren rectament:

7 la meva boca expressa la veritat,

i la malícia és odiosa als meus llavis.

8 Són justes totes les paraules que dic,

no tenen res de tortuós ni de fals.

9 Totes són clares per als intel·ligents

i rectes per als qui han assolit el coneixement.

10 Aprecieu la meva intenció i no la plata,

i el coneixement abans que l’or fi;

11 perquè la saviesa és millor que les perles,

i tots els joiells no la poden igualar.


L’elogi personal de la Saviesa


12 Jo, la Saviesa, sóc veïna de la prudència

i tinc amistat amb la sensatesa.

13 El temor del Senyor és l’aversió a la maldat:

orgull, altivesa, mal comportament,

i la boca perversa, són coses que detesto.

14 Són meus el consell i la destresa,

jo sóc la intel·ligència, meva és la força.

15 Per mi regnen els reis

i les autoritats decreten el dret;

16 per mi regeixen els prínceps i els notables,

tots els qui judiquen la terra.

17 Jo estimo els qui m’estimen,

i els qui em busquen, em troben.

18 Amb mi vénen la riquesa i l’honor,

la fortuna perdurable i el benestar.

19 El meu fruit és millor que l’or més fi,

el meu rèdit val més que la plata escollida.

20 Jo faig camí per la via de la justícia,

pel mig de les sendes de l’equitat,

21 per deixar una herència als qui m’estimen

i omplir les seves arques.


La saviesa creadora


22 El Senyor em va formar al començ de la seva activitat,

abans de fer les seves obres més antigues.

23 Des de l’eternitat vaig ser constituïda,

des de l’origen, abans de formar-se el món;

24 vaig néixer quan encara no existien els abismes

ni hi havia cap doll cabalós d’aigües.

25 Abans que les muntanyes s’haguessin assentat,

abans que les serralades, vaig néixer jo.

26 Quan encara no eren fets ni les terres ni els camps,

ni la massa dels àtoms de pols del món.

27 Jo era allà quan organitzava l’univers,

quan traçava l’horitzó sobre la faç de l’abisme;

28 quan concentrava els núvols allà dalt,

quan fermava les fonts abismals;

29 quan posava límits a la mar,

perquè les aigües no passessin de la seva riba;

quan traçava els fonaments de la terra,

30 jo era al seu costat com un arquitecte,

dia rere dia feia jo les seves delícies,

delectant-me sempre en la seva presència,

31 complaent-me en l’extensió de la terra,

i tenint les meves delícies amb els fills dels homes.


Exhortació de cloenda


32 Ara, doncs, fills meus, escolteu-me:

Són benaurats els qui guarden els meus camins.

33 Escolteu la correcció i sigueu assenyats,

no la menyspreeu.

34 Feliç l’home que m’escolta,

que vetlla a les meves portes cada dia,

vigilant les llindes de les meves entrades;

35 perquè qui em troba ha trobat la vida,

i obté el favor del Senyor;

36 però el qui peca contra mi es fa mal a si mateix.

Tots els qui m’odien estimen la mort.