PROVERBIS

 6

 

El compromís imprudent


1 Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic,

si has encaixat la mà amb un estranger,

2 si t’has compromès verbalment

i la teva paraula et té lligat,

3 fes això, fill meu, i deslliura-te’n,

perquè has caigut en mans del teu proïsme:

vés, humilia’t, importuna el teu amic.

4 Que no s’adormin els teus ulls

ni descansin les teves parpelles;

5 allibera-te’n com una gasela del filat,

com l’ocell de la mà de l’ocellaire.


El gandul i la formiga


6 Vés a veure la formiga, gandul,

observa els seus hàbits i guanya saviesa.

7 Ella no té regidor,

ni capatàs, ni amo,

8 però assegura a l’estiu el seu aliment,

recull el seu menjar el temps de la sega.

9 Fins quan, gandul, estaràs ajagut?

Quan et llevaràs del teu son?

10 Un xic de dormir, un xic de dormitar, oi?,

i una altra estona a tombar-se creuat de braços;

11 la pobresa et vindrà com un vagabund,

i la misèria, com un bandoler.


L’home fals


12 L’home malvat, l’home malèfic,

duu la falsia a la boca;

13 pica l’ullet, avisa amb els peus,

assenyala amb els dits;

14 té el cor ple de males intencions,

i, sempre pensant a fer el mal,

provoca discòrdies.

15 Per això de sobte li vindrà la desgràcia,

d’improvís serà aixafat, sense remei.


Les set abominacions del Senyor


16 Sis coses hi ha que el Senyor detesta,

i set que repudia amb tota l’ànima:

17 ulls altius, llengua mentidera,

mans que vessen sang innocent,

18 cor que maquina projectes perversos,

peus que s’apressen a fer el mal,

19 fals testimoni que escampa mentides,

i el qui sembra discòrdies entre germans.


Represa de l’exhortació paterna


20 Guarda, fill meu, la instrucció paterna

i no desatenguis les lliçons de la mare.

21 Porta-les sempre lligades damunt el teu cor,

enllaçades al voltant del teu coll.

22 Et guiaran en la teva marxa;

quan dormis vetllaran per tu,

i t’aconsellaran quan despertis.

23 El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum,

i són camí de vida les reprensions que eduquen

24 per a preservar-te de la dona perversa,

de la llengua suau de la forastera.

25 No cobegis dins el cor la seva bellesa,

no et deixis seduir per la seva mirada.

26 De fet, el preu d’una ramera és una fogassa de pa;

en canvi, la dona casada va a la recerca d’una vida sumptuosa.

27 ¿Pot portar algú foc a la pitrera

sense que se li encenguin els vestits?

28 ¿O algú pot caminar sobre les brases

sense cremar-se els peus?

29 Igualment qui s’entén amb la dona del proïsme:

no en sortirà il·lès ningú que la toqui.

30 No es deixa passar pas que el lladre robi,

ni que sigui per omplir l'estómac quan té fam;

31 i, quan l’atrapen, ho ha de pagar set vegades,

ha de donar tot el que té a casa seva.

32 I qui comet adulteri és curt de gambals;

qui fa això es busca la pròpia perdició,

33 recollirà cops i vergonya,

i la seva ignomínia no s’esborrarà;

34 perquè la gelosia enfurismarà el marit,

que no perdonarà, el dia de la venjança,

35 ni acceptarà cap compensació:

no s’hi avindrà, encara que li multipliquis els presents.