PROVERBIS

 30

 

VI- PARAULES D’AGUR


Totes les promeses de Déu són ben provades.


1 Paraules d’Agur, fill de Jaqué.

L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal.

 

 

2 Si jo sóc més estúpid que ningú,

i em manca intel·ligència humana,

3 i no he assolit la saviesa,

com podré copsar la ciència del Sant?

4 Qui ha pujat al cel i n’ha davallat?

Qui ha recollit el vent amb els seus punys?

Qui ha retingut les aigües en un mantell?

Qui ha fixat els confins de la terra?

Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?


5 Totes les promeses de Déu són ben provades.

Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.

6 No afegeixis res a les seves paraules,

no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider.


7 Dues coses et demano, Senyor;

no me les neguis abans no mori:

8 allunya de mi falsedat i mentida,

i no em donis pobresa ni riquesa.

Dóna’m l’aliment necessari,

9 no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”,

o que en la pobresa em doni per robar

i blasfemi el nom del meu Déu.


10 No malparlis d’un servent davant del seu amo,

no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.

11 Hi ha gent que maleeix el pare

i no beneeix la mare!

12 Una gent que es creu pura

i no es neteja la pròpia brutícia!

13 Una gent de mirada altiva

i que enlaira les parpelles!

14 Una gent que té dents com espases

i queixals com ganivets

per a devorar els desvalguts de la terra

i els pobres d’entre els homes!


VII- PROVERBIS NUMÈRICS


15 Dues filles té la sangonera,

que diuen: “Dóna’m, dóna’m!”

Tres coses hi ha insaciables,

i una quarta que mai no diu prou:

16 el país dels morts, el ventre estèril,

la terra eixuta d’aigua

i el foc que mai no diu prou.


17 L’ull que escarneix el pare

i defuig l’acatament a la mare,

que els corbs feréstecs l’arrapin

i els voltors el devorin.


18 Tres coses hi ha que em sobrepassen,

i una quarta que no conec:

19 el rastre de l’àguila en els aires,

el rastre de la serp sobre la roca,

el rastre del vaixell al mig del mar

i el rastre de l’home en la donzella.


20 Així es comporta la dona adúltera:

menja i, netejant-se la boca,

diu: “No he fet cap mal!”


21 Per tres coses tremola la terra,

i la quarta no pot suportar:

22 l’esclau que arriba a rei,

l’insensat que va ben alimentat,

23 la dona rebutjada que aconsegueix casar-se

i la criada que hereta la seva mestressa.


24 Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra,

que són els més savis d’entre els savis:

25 les formigues, tropa no gens forta,

però que s’assegura l’aliment a l’estiu;

26 els damans, grup no gens valent

que estableix el seu cau en el rocall;

27 les llagostes, que no tenen rei,

però totes avancen en colles;

28 la sargantana, que es pot agafar amb la mà,

però s’està en palaus reials.


29 Tres coses hi ha que tenen un pas elegant,

i la quarta d’airós caminar:

30 el lleó, el més fort dels animals,

que no recula per res;

31 el gall, que es passeja tot tibat entre gallines;

el boc, quan condueix un ramat,

i el rei quan dirigeix el seu poble.


32 Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te,

i has reflexionat, tapa’t la boca;

33 perquè prement la llet se’n treu mantega,

prement el nas se’n treu sang,

i prement la ira se’n treuen baralles.