PROVERBIS

 28

 

Feliç l’home que es manté sempre reverent


1 El malvat fuig encara que ningú no el persegueixi,

però el just es manté com un lleó.

2 Les rebel·lies d’un país fan que es multipliquin els seus dirigents,

però amb un home intel·ligent i assenyat restarà estable.

3 L’home pobre que oprimeix els febles

és com pluja que arrasa i deixa sense pa.

4 Els qui s’aparten de la llei abonen l’impiu,

però els qui la guarden el combaten.

5 Els homes malvats no comprenen la rectitud,

els qui busquen el Senyor ho comprenen tot.

6 Més val el pobre que camina en integritat

que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.

7 El qui observa la llei és un fill assenyat,

el qui es fa amb els llibertins deshonra el seu pare.

8 Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús

ho acumula per al qui fa almoina als pobres.

9 Qui aparta l’orella per no sentir la llei,

fins la seva oració és reprovable.

10 El qui esgarria els rectes pel mal camí

caurà en la pròpia fossa;

en canvi, els íntegres obtindran el benestar.

11 L’home ric es pensa que és un savi,

però el pobre assenyat el descobreix.

12 Quan triomfen els rectes hi ha gran joia,

però quan pugen els malvats tothom s’amaga.

13 Qui oculta els seus pecats no prospera,

qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.

14 Feliç l’home que es manté sempre reverent,

però qui endureix el cor cau en desgràcia.

15 Un lleó furient i un ós afamat,

així és el pervers que domina sobre un poble pobre.

16 El governant sense seny multiplica les opressions;

qui avorreix la cobdícia allargarà els dies.

17 L’home aclaparat per la sang d’un homicidi

fins a la fossa fugirà: no l’atureu!

18 Qui camina en la integritat se salva,

qui emprèn camins tortuosos, en algun caurà.

19 Qui conrea la seva terra s’atipa de pa,

però qui va darrere foteses s’atipa de misèria.

20 L’home lleial és ple de benediccions,

qui corre a fer-se ric no queda sense càstig.

21 Tenir favoritismes no és gens bo,

que per un mos de pa prevarica l’home.

22 L’home cobejós s’afanya per la riquesa,

sense adonar-se que la indigència l’atraparà.

23 Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment

que el qui empra llengua aduladora.

24 Qui roba el pare o la mare, i diu: “No és pecat”,

és col·lega del malfactor.

25 El cobejós provoca baralles,

però qui confia en el Senyor està satisfet.

26 Qui es refia del propi parer és un insensat,

però qui camina amb prudència se salva.

27 Qui dóna al pobre no patirà escassesa,

qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.

28 Quan s’aixequen els descreguts, la gent s’amaga;

però quan desapareixen, els justos creixen.