PROVERBIS

 27

 

Qui guarda la figuera menja del seu fruit


1 No presumeixis del dia de demà,

perquè no saps el que un dia pot portar.

2 Que sigui un altre qui t’alabi, i no la teva boca;

un foraster, i no els teus llavis.

3 La pedra és pesant i feixuga la sorra,

però encara és més pesat l’enuig que causa el neci.

4 El furor és cruel, i la ira, una riuada,

però davant l’enveja, qui podrà aguantar?

5 Més val una reprensió oberta

que un amor ocult.

6 Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat,

però els petons de qui odia són una falsia.

7 Qui va tip trepitja la bresca,

qui té gana tot ho troba bo, ni que sigui amarg.

8 Com ocell que vaga lluny del niu,

així és l’home que se’n va de la seva llar.

9 Perfum i encens alegren el cor;

l’amic cordial consola l’ànima.

10 No abandonis el teu amic ni el del teu pare,

i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà:

més val un veí proper que un germà llunyà.

11 Sigues savi, fill meu, i alegra el meu cor,

i podré respondre a qui em vulgui ofendre.

12 El prudent veu el perill i s’amaga,

però els ximples passen avant i ho paguen car.

13 Pren la roba a qui s’ha fet fiador d’altri,

que pagui penyora per culpa d’uns forasters.

14 Al qui de bon matí beneeix a crits el seu veí,

se li comptarà com a maledicció.

15 Gotera que no para en dia de pluja

i dona rondinaire són iguals:

16 retenir-la és com aguantar el vent

o agafar l’oli amb la mà.

17 El ferro amb el ferro s’esmola,

i l’home amb el seu company s’afina.

18 Qui guarda la figuera menja el seu fruit,

i qui vetlla pel seu senyor serà honorat.

19 Com un rostre reflectit a l’aigua correspon a un rostre,

així el cor d’un home al d’un altre home.

20 La mort i el sepulcre mai no en tenen prou,

igualment d’insaciables són els ulls de l’home.

21 El gresol prova la plata, i la fornal, l’or;

i l’home, la boca que l’alaba.

22 Al neci, ni que el piquis al morter

o el desgranis entre el blat al piló,

no li arrencaràs la seva niciesa.

23 Vigila pel que fa a les teves ovelles,

tingues cura del teu ramat;

24 perquè no durarà sempre la riquesa,

ni els honors totes les generacions.

25 Tret el fenc, rebrota el verd,

apilen l’herba a les muntanyes:

26 tens anyells per a fer-te vestits

i bocs per a pagar el rèdit del camp;

27 i llet de cabra per al teu sosteniment,

per a alimentar la teva família

i proveir les teves criades.