PROVERBIS

 26

 

Quan falta la llenya, el foc s’apaga


1 Com la neu a l’estiu o la pluja a la sega,

tampoc no li escau la glòria al neci.

2 Com pardal a l’escampada i oreneta en ple vol,

la maledicció sense causa tampoc no vindrà.

3 La tralla per al cavall, la brida per a l’ase,

i la verga per a l’esquena dels brètols.

4 No contestis al neci d’acord amb la seva niciesa,

no sigui que fins i tot tu et tornis com ell.

5 Replica al neci a causa de la seva niciesa,

perquè no es pensi ser savi.

6 Qui es val d’un insensat per a trametre missatges

es talla els peus i s’empassa disgustos.

7 Com el trontoll de les cames d’un coix,

així és el proverbi en boca del beneit.

8 Com lligar un roc al mandró

és el concedir honors al neci.

9 Com l’atzavara que alça la mà d’un borratxo,

així és el proverbi en boca dels insensats.

10 Com un arquer que fereix a tort i a dret

és aquell qui lloga el neci o qualsevol que passa.

11 Com el gos que torna al seu vòmit,

així és l’insensat que repeteix les seves follies.

12 ¿Has vist un home que es considera un savi?

Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell.

13 El gandul diu: “Hi ha un lleó al camí,

un lleó pel carrer!”

14 Com la porta gira dins les frontisses,

així fa el gandul dins el llit.

15 El gandul fica la mà al plat,

però es cansa de portar-la a la boca.

16 El mandrós es té per més savi

que set que responen amb seny.

17 Com qui agafa per les orelles un gos que passa

és qui es fica en litigis que no són seus.

18 Com un boig que llença

sagetes enceses, fletxes i mort,

19 així és qui enganya els altres

i diu: “Anava de broma.”

20 Quan falta la llenya, el foc s’apaga,

i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia.

21 El carbó per a fer brases; la llenya per a fer foc;

i el busca-raons per a encendre baralles.

22 Les paraules del xafarder són com llaminadures:

entren suaus cap al fons de les entranyes.

23 Com un bany de plata aplicat sobre terrissa

són els llavis dolços i un cor malvat.

24 Qui té odi, fingeix amb els llavis,

però dintre seu hi cova la maldat;

25 si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs,

perquè guarda set abominacions al cor.

26 Encobrirà el seu odi amb fingiment,

però a l’assemblea es descobrirà la seva malícia.

27 El qui cava una trampa, hi cau;

qui fa rodolar una roca, li torna al damunt.

28 La llengua mentidera odia els qui en són víctimes,

i la boca aduladora provoca la ruïna.