PROVERBIS

 25

 

V- SEGONA ANTOLOGIA SALOMÒNICA


Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar


1 També aquests són proverbis de Salomó; els van transcriure els homes d’Ezequies, rei de Judà.

2 És privilegi de Déu ocultar una cosa,

i prerrogativa dels reis és esbrinar-la.

3 Com el cel en altura i la terra en profunditat,

així n’és, d’insondable, el cor dels reis.

4 Treu les escòries de la plata

i en sortirà un vas per a l’argenter.

5 Treu el malvat de davant el rei

i el seu tron s’afermarà en justícia.

6 No presumeixis davant el rei

ni ocupis el lloc dels poderosos.

7 Val més que et diguin: “Puja aquí”,

que no pas que se t’humiliï davant d’un magnat.

8 Allò que has vist amb els teus ulls,

no tinguis pressa de presentar-ho als tribunals,

perquè, què faràs després,

quan el contrari t’hagi contradit?

9 Debat la causa amb el teu opositor,

però no descobreixis el secret d’altri,

10 no sigui que qui ho senti et blasmi

i el teu mal nom no es pugui esborrar.

11 Pomes d’or en atuells de plata

és la paraula dita a temps.

12 Arracada d’or i ornament d’or fi

és el conseller savi per a l’orella atenta.

13 Com frescor de neu en temps de sega

és el missatger fidel per al qui l’ha enviat,

perquè reconforta l’ànima del seu amo.

14 Núvols i vent, però gens de pluja,

és l’home que es glorieja falsament de generós.

15 Amb paciència, un jutge es deixa convèncer;

que una llengua dolça pot trencar els ossos.

16 Has trobat mel? Menja just la que necessitis,

no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar.

17 Posa poc sovint el peu a la casa del veí,

no sigui que es cansi de tu i t’avorreixi.

18 Maça, espasa i fletxa agusada

és qui testifica en fals contra el seu proïsme.

19 Dent cariada i peu dislocat,

tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa.

20 Prendre la capa en un dia fred,

o posar vinagre sobre la ferida,

és com cantar cançons a un cor trist.

21 Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar,

si té set, dóna-li de beure;

22 així apilaràs brases damunt el seu cap

i el Senyor t’ho recompensarà.

23 El vent del nord porta la pluja,

i la llengua indiscreta, cares llargues.

24 Més val viure en un racó del terrat

que en una gran mansió amb una dona batussera.

25 Aigua fresca per a la gola assedegada,

així és la bona notícia de terres llunyanes.

26 Font tèrbola i doll corromput

és el just que trontolla davant el descregut.

27 No és bo atipar-se de mel,

ni és lloable la recerca de la pròpia glòria.

28 Ciutat derruïda i sense muralles

és l’home que no sap dominar el seu temperament.