PROVERBIS

 23

 

Aplica el teu cor a la instrucció


6

1 Quan t’asseguis a dinar amb un magnat,

vés amb compte amb qui tens davant.

2 Posa’t un ganivet a la gorja,

si ets massa golafre.

3 No cobegis els seus menjars delicats,

perquè és una menja enganyosa.


7

4 No tinguis desfici per enriquir-te,

deixa de banda la teva sagacitat.

5 Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són,

perquè els han sortit ales

i com àguiles s’envolen cap al cel.


8

6 No mengis el pa de l’envejós

ni cobegis els seus menjars delicats,

7 que ell és com allò que s’agita dintre seu:

“Menja i beu”, et diu,

però no és sincer amb tu.

8 Vomitaràs el mos que has menjat,

hauran estat en va les teves paraules amables.


9

9 No parlis a l’orella d’un neci,

menysprearà la sensatesa de les teves paraules.


10

10 No canviïs de lloc la fita antiga

ni envaeixis la propietat dels orfes,

11 que el seu protector és poderós

i defensarà la seva causa contra tu.


11

12 Aplica el teu cor a la instrucció,

i la teva orella a les màximes sàvies.


12

13 No planyis la correcció al noi,

que no morirà perquè el castiguis amb el bastó.

14 El castigaràs amb la vara,

però alliberaràs la seva ànima de la mort.


13

15 Fill meu, si el teu cor és assenyat,

s’alegrarà conjuntament amb el meu;

16 i exultaran les meves entranyes

quan els teus llavis parlin rectament.


14

17 Que el teu cor no tingui enveja dels pecadors,

sinó que reverenciï sempre el Senyor,

18 perquè és segur que hi ha un futur,

i la teva esperança no serà fallida.


15

19 Tu, fill meu, escolta i sigues assenyat,

i encamina per la via recta el teu cor.

20 No vagis amb els qui s’embriaguen de vi

ni amb els qui s’afarten de carn,

21 perquè bevedor i golafre s’empobriran,

i l’ensopiment porta a vestir parracs.


16

22 Escolta el teu pare, que t’ha engendrat,

i no menyspreïs la mare perquè és vella.

23 Adquireix la veritat i no la venguis,

no deixis la saviesa, la instrucció i l’enteniment.

24 El pare del just s’omplirà d’alegria,

i qui engendra un savi en tindrà goig.

25 Que el pare i la mare s’alegrin per la teva causa,

i exulti la qui et va infantar.


17

26 Dóna’m, fill meu, el teu cor,

i que els teus ulls esguardin els meus camins,

27 perquè l’adúltera és un clot profund,

i un pou angost, la forastera.

28 També ella es posa a l’aguait, com un saltejador,

i destruirà l’incaut.


18

29 Per a qui seran els ais? Per a qui els uis?

Per a qui les renyines? Per a qui els gemecs?

Per a qui les patacades fortuïtes?

Per a qui els ulls ennuvolats?

30 Per als qui s’entretenen amb el vi,

per als qui van buscant la barreja.

31 No miris el vi quan és rogenc,

quan espurneja dins la copa.

Entra suaument,

32 però a la fi mossega com una serp

i pica com un escurçó.

33 Els teus ulls veuran coses estranyes,

i el teu cor dirà incoherències.

34 Seràs com si jaguessis al mig del mar,

com el qui es posa a dormir al pal major.

35 Diràs: “M’han pegat, però no m’han fet mal!

M’han apallissat, i no me’n sento!

Quan em desperti en tornaré a demanar!”