PROVERBIS

 21

 

Qui és amic de gatzares caurà en la misèria


1 El cor del rei en mans del Senyor és com rierol d’aigua:

ell el fa anar per on vol.

2 Al parer de l’home tots els camins són bons,

però és el Senyor qui sospesa els cors.

3 Practicar la justícia i el dret,

el Senyor ho prefereix als sacrificis.

4 Ulls altius i cor orgullós:

tot l’esclat dels dolents és pecat.

5 Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis,

però de tot aquell qui es precipita, només indigència.

6 Fer fortuna amb llengua enganyadora

és la il·lusió fugissera dels qui busquen la mort.

7 La violència dels impius els arrabassa,

perquè refusen practicar el dret.

8 El camí de l’home criminal és enrevessat,

però la conducta de l’innocent és recta.

9 Més val viure en un racó del terrat

que en una gran mansió amb una dona busca-raons.

10 L’ànima del pervers ansieja el mal,

i el seu veí no té cap mèrit als seus ulls.

11 Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó;

i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó.

12 El just observa la casa del dolent

i com cauen els malvats en desgràcia.

13 Qui fa el sord quan clama el desvalgut,

tampoc no serà escoltat quan ell clami.

14 Un obsequi dissimulat aplaca la còlera,

i un present de sotamà, la indignació forta.

15 El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia,

però els malfactors se n’horroritzen.

16 L’home que es desvia del camí de la prudència

anirà a parar a l’aplec dels morts.

17 Qui és amic de gatzares caurà en la misèria,

i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.

18 El descregut serveix de rescat del just;

el pèrfid és a canvi dels rectes.

19 Més val viure en ple desert

que amb una dona busca-raons i rondinaire.

20 A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam,

però l’insensat tot s’ho malgasta.

21 Qui persegueix la justícia i la bondat

aconsegueix vida, equitat i honor.

22 El savi escala la ciutat dels valents

i abat la fortalesa en què confiaven.

23 Qui guarda la boca i la llengua

guarda l’ànima de disgustos.

24 L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut

i actua amb una insolència desmesurada.

25 Les cobejances del gandul el mortifiquen,

perquè les seves mans no volen treballar.

26 El dolent no para mai d’envejar,

però el just no para mai de donar.

27 El sacrifici dels impius és abominable,

majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.

28 El testimoni fals desapareixerà,

però l’home que sap escoltar sempre podrà parlar.

29 L’home pervers pren un posat ferreny,

però el recte aferma el seu camí.

30 Ni saviesa ni intel·ligència

ni consell no tenen cap valor davant el Senyor.

31 Aparellen la cavalleria per al dia del combat,

però és el Senyor qui dóna la victòria.