PROVERBIS

 17

 

Qui sap estalviar paraules té enteniment


1 Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat

que una casa de molts festins plens de discòrdia.

2 Un servent llest pren el lloc al fill deshonest,

i amb els germans compartirà l’herència.

3 Com el gresol prova la plata i la fornal l’or,

així el Senyor prova els cors.

4 El pervers fa cas del llavi maliciós,

i el mentider s’escolta la llengua perniciosa.

5 Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador,

i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.

6 Els néts són la corona dels avis,

i els pares són l’honor dels fills.

7 Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós,

com tampoc al noble un llenguatge maliciós.

8 El suborn és un talismà per al qui en disposa;

a tot arreu on vagi, sempre reeixirà.

9 Qui encobreix les faltes promou l’amistat;

qui segueix esmentant-les dispersa els amics.

10 Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent

que cent cops a l’insensat.

11 El dolent va a la recerca de la rebel·lió,

però li enviaran un emissari cruel.

12 És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells

que no pas amb un neci quan divaga.

13 Aquell qui torna mal per bé

no allunyarà la dissort de casa seva.

14 L’inici de les disputes és com aviar l’aigua;

per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.

15 El qui absol el culpable i el qui condemna l’innocent,

tots dos per igual, són reprovats pel Senyor.

16 ¿Val res el diner en mans del neci,

per comprar saviesa, si no té enteniment?

17 L’amic és afectuós en tot moment,

i es torna un germà en moments d’angoixa.

18 És un home sense seny qui es compromet

i surt fiador del seu veí.

19 Qui vol la discòrdia vol la deslleialtat;

qui es fa massa altiu busca ensorrar-se.

20 El de cor fals mai no trobarà el benestar,

i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia.

21 Qui engendra un neci en té aflicció,

no pot tenir alegries el pare d’un insensat.

22 El cor alegre et dóna salut,

un esperit abatut corseca els ossos.

23 El pervers accepta suborn amagat al pit

per torçar el curs de la justícia.

24 L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara,

els ulls del neci vaguen per l’extrem del món.

25 El fill insensat és el turment del seu pare

i l’aflicció de la qui el va infantar.

26 No està bé sancionar l’innocent;

i pegar un home noble és una injustícia.

27 Qui sap estalviar paraules té enteniment,

i el d’esperit reposat té talent.

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

i per intel·ligent quan clou els llavis.