PROVERBIS

 16

 

El camí dels rectes és apartar-se del mal


1 Les reflexions del cor són cosa de l’home,

però la resposta de la llengua ve del Senyor.

2 Tots els camins de l’home són nets, al seu parer,

però és el Senyor qui sondeja els esperits.

3 Encomana al Senyor el que emprenguis,

i els teus projectes arribaran a bon fi.

4 El Senyor ho ha creat tot amb un propòsit,

fins i tot el malvat per al dia de la desgràcia.

5 El Senyor avorreix tot cor altiu;

segur que no quedarà sense càstig.

6 Amb amor i sinceritat s’expia la falta;

amb el temor del Senyor es preserva del mal.

7 Quan al Senyor li agrada la conducta d’un home,

fins i tot el reconcilia amb els seus enemics.

8 Més val poca cosa amb justícia

que grans rèdits sense equitat.

9 El cor de l’home traça el seu camí,

però és el Senyor qui dirigeix els seus passos.

10 Als llavis del rei hi ha sentència divina:

la seva boca no falla en el judici.

11 Pes i balances justes són del Senyor:

són obra seva tots els pesos de la bossa.

12 Per als reis és indigne obrar malament,

perquè la fermesa del tron depèn de la justícia.

13 El rei es complau amb els llavis justos,

i estima els qui parlen amb rectitud.

14 La fúria del rei és un pregó de mort,

però un home assenyat sabrà aplacar-la.

15 El rostre radiant del rei és vida,

i la seva benevolència és com la pluja tardana.

16 Adquirir saviesa val més que l’or,

i la intel·ligència és millor que la plata.

17 El camí dels rectes és apartar-se del mal;

qui vigila com el fa guarda la seva vida.

18 La supèrbia és preludi de ruïna;

l’esperit altiu, precursor de caiguda.

19 Més val ser d’esperit submís entre els humils

que no pas compartir botí amb els superbs.

20 Qui escolta la paraula troba benaurança,

i qui confia en el Senyor serà feliç.

21 L’home de cor savi és tingut per intel·ligent;

la dolcesa de llavis fa potent el saber.

22 Qui té intel·ligència té una font de vida;

la beneiteria és el càstig dels necis.

23 El cor del savi fa prudent la seva boca

i augmenta la persuasió del seus llavis.

24 Les paraules amables són una bresca de mel,

dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.

25 Hi ha camins que a l’home li semblen rectes,

però que acaben sent vies de mort.

26 La gana del jornaler el fa llaurar,

perquè la seva boca l’empeny.

27 L’home malvat excava dolenteria,

i a flor de llavis porta un foc abrusador.

28 L’home pervers fomenta discòrdies,

i el xafarder fa enemistar els amics.

29 L’home violent enreda l’amic

i el fa anar pel camí que no és bo.

30 Qui mira de reüll maquina intrigues,

i qui es mossega el llavi ha comès malifetes.

31 Els cabells blancs són una corona d’honor

que es troba pel camí de l’honradesa.

32 Més val un home sofert que un heroi,

i saber dominar-se que ser un conqueridor.

33 La sort es penja al pit,

però la decisió ve del Senyor.