PROVERBIS

 15

 

Una mirada radiant alegra el cor


1 Una resposta amable aplaca el furor,

una paraula ofensiva augmenta la ira.

2 La llengua dels savis fa agradable la ciència,

la boca de l’insensat vessarà niciesa.

3 Els ulls del Senyor arriben a tot arreu:

observen bons i dolents.

4 Una llengua afable és arbre de vida;

la que és perversa, destrossa l’ànima.

5 El neci menysprea la correcció paterna;

qui escolta la reprensió és assenyat.

6 A la casa del just hi ha prosperitat;

en els guanys del dolent, ruïna.

7 Els llavis dels savis escampen ciència,

no així el cor dels insensats.

8 El Senyor abomina els sacrificis dels impius,

però el complau la pregària dels rectes.

9 El Senyor detesta el camí del malvat,

però estima aquell qui segueix la justícia.

10 Mereix correcció severa qui deixa el camí,

i qui avorreix la reprensió morirà.

11 La tomba i el país dels morts són davant el Senyor,

com més encara els cors dels humans!

12 Al descregut no li agrada que se’l repti,

ni vol anar en companyia dels savis.

13 Un cor content dóna un semblant joiós,

però el cor angoixat abat l’esperit.

14 El cor de l’intel·ligent busca la ciència,

la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa.

15 Els dies de l’afligit són tots dolents,

per al de cor joiós sempre són festius.

16 Més val poca cosa amb temor del Senyor

que no abundant riquesa amb neguit.

17 Més val un plat de llegum on hi ha amor

que vedell gras on hi ha odi.

18 L’home agressiu provoca renyines,

el sofert atura les disputes.

19 El camí del mandrós és ple d’esbarzers,

però la via dels diligents és planera.

20 El fill assenyat alegra el pare,

l’home neci menysprea la mare.

21 L’estupidesa alegra el qui no té seny;

l’home intel·ligent segueix el camí dret.

22 Quan no es fan consultes, fracassen els projectes;

quan hi ha molts consellers, tenen èxit.

23 El qui sap replicar experimenta alegria:

una paraula a temps, que n’és de bona!

24 Per als savis, el camí de la vida va cap amunt

a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix.

25 El Senyor assolarà la casa dels superbs,

però mantindrà drets els límits de la viuda.

26 El Senyor no suporta els projectes malvats;

les paraules dels purs li són plaents.

27 Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa,

però qui avorreix el suborn viurà.

28 El cor del just medita abans de respondre;

la boca dels malvats deixa anar infàmies.

29 El Senyor es manté allunyat dels malvats,

però escolta la pregària dels justos.

30 Una mirada radiant alegra el cor,

una bona notícia reanima els ossos.

31 L’orella que escolta la reprensió saludable

habita entremig dels savis.

32 Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea,

qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa.

33 El temor del Senyor és lliçó de saviesa,

i la humilitat és abans que la fama.