PROVERBIS

 14

 

Un cor reposat és vida per al cos


1 La dona prudent aixeca la casa;

la imprudent, amb les seves mans l’ensorra.

2 Qui camina rectament tem el Senyor;

qui va per camins tortuosos el menysprea.

3 La supèrbia del neci li porta una vara a la boca,

però al savi, els llavis li són protecció.

4 On no hi ha bous, el graner és buit,

però amb la força d’un brau, collita abundosa.

5 El testimoni fidel no enganya,

però un de fals declara mentides.

6 El petulant busca en va la saviesa;

per a l’entès, el coneixement és fàcil.

7 Allunya’t de l’home neci,

que no hi trobaràs llavis entenimentats.

8 La saviesa del prudent és el coneixement del seu camí;

l’estupidesa dels necis és el desengany.

9 Els ximples es burlen del pecat,

però en els íntegres reposa la benevolència.

10 El cor coneix les pròpies inquietuds,

i cap estrany no pot participar de les seves alegries.

11 La casa dels malvats serà assolada,

però la tenda dels rectes aguantarà.

12 Hi ha camins que a l’home li semblen rectes,

però que acaben sent vies de mort.

13 Fins en les rialles pot entristir-se el cor,

i l’alegria pot acabar en dolor.

14 El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta;

l’home de bé fruirà de les seves obres.

15 El crèdul creu tot el que diuen,

el llest medita tots els seus actes.

16 El savi tem el mal i el defuig,

el neci és orgullós i es refia.

17 Qui és iracund cometrà ximpleries,

i l’home maliciós serà mal vist.

18 Els necis són hereus de l’estupidesa,

però els prudents es coronen de ciència.

19 Els dolents s’inclinaran davant els bons,

i els impius, davant la porta del just.

20 El pobre resulta desagradable fins i tot als companys;

en canvi, el ric té molts amics.

21 Qui menysprea els altres peca;

feliç aquell qui es compadeix dels pobres!

22 ¿No es perden els qui tramen maldats?

Benevolència i fidelitat amb els qui pensen en el bé!

23 Tot esforç dóna el seu fruit,

però la xerrameca només porta pobresa.

24 La corona del savi és la seva prudència,

el collar dels insensats és la seva niciesa.

25 El testimoni verídic salva vides,

però l’impostor difon falsedats.

26 En el temor del Senyor hi ha confiança segura

i serà un refugi per als seus fills.

27 El temor del Senyor és una font de vida

que fa eludir els llaços de la mort.

28 L’orgull del rei descansa en un poble nombrós;

l’escassesa de súbdits és la ruïna del governant.

29 El tolerant és ric d’enteniment;

l’iracund fa evident la seva niciesa.

30 Un cor reposat és vida per al cos,

l’enveja és un rosec per als ossos.

31 Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador;

qui s’apiada del necessitat, l’honora.

32 El descregut és abatut per la pròpia maldat;

el just fins en la mort té confiança.

33 La saviesa reposa en el cor de l’intel·ligent,

però és desconeguda entre els necis.

34 La justícia enalteix una nació,

el pecat és l’oprobi dels pobles.

35 El favor del rei és per al servidor competent,

i el seu enuig contra l’inepte.