PROVERBIS

 12

 

El Senyor detesta els llavis mentiders


1 Qui estima la correcció estima el coneixement;

qui odia la reprensió és un estúpid.

2 L’home de bé obté el favor del Senyor,

però condemna el de mala intenció.

3 Ningú no s’aferma per la impietat;

en canvi, l’arrel del just no serà somoguda.

4 La dona virtuosa és corona del seu marit,

la descarada és un rosec als seus ossos.

5 Els propòsits del just són rectes,

els designis de l’impiu són falsedats.

6 Les paraules de l’impiu són trampes mortals,

però la boca de l’íntegre l’en preserva.

7 Quan els impius són trastornats, desapareixen;

en canvi, la casa dels justos resta ferma.

8 Cadascú és elogiat segons l’enteniment que demostra,

però el de cor pervers serà menyspreat.

9 Millor és l’home senzill, que es basta amb el que té,

que no pas el presumptuós a qui li falta el pa.

10 El just es preocupa d’alimentar el seu bestiar;

el cor del descregut no té sentiments.

11 Qui treballa la seva terra s’atiparà de pa;

qui s’ocupa de foteses no té seny.

12 La cobejança de l’impiu és una xarxa de mals,

però l’arrel del just és fructífera.

13 El malvat s’entrampa per culpa dels llavis;

el just escaparà de la dissort.

14 L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca,

i li retorna el rendiment de les seves mans.

15 Al neci li sembla prou dret el camí que segueix,

però és savi qui escolta els consells.

16 El neci manifesta a l’instant el seu disgust,

el prudent sap dissimular un ultratge.

17 Qui diu la veritat proclama justícia;

el fals testimoni, l’engany.

18 Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa;

en canvi, la llengua del savi és medecina.

19 El llavi verídic es manté per sempre;

la llengua mentidera, només un instant.

20 L’engany es cova al cor dels qui tramen el mal;

els qui aconsellen la pau són plens d’alegria.

21 Sobre el just no caurà la dissort;

al descregut tot li anirà malament.

22 El Senyor detesta els llavis mentiders,

però s’agrada dels de bon comportament.

23 L’home prudent amaga el que sap,

però el cor de l’estult pregona niciesa.

24 La mà diligent dominarà;

la indolent es farà tributària.

25 L’angúnia al cor deprimeix l’home,

però una paraula escaient l’anima.

26 El just és capdavanter del proïsme;

el camí dels dolents els extravia.

27 L’indolent no arribarà mai a rostir la caça;

la diligència és la millor fortuna de l’home.

28 A la senda de la justícia hi ha la vida,

però el camí tortuós porta a la mort.