PROVERBIS

 11

 

L’anhel dels justos és només el bé


1 Les balances falses són abominables al Senyor,

però el pes just el complau.

2 Darrere la supèrbia ve la deshonra,

amb la modèstia ve la saviesa.

3 La integritat condueix els rectes,

la pròpia malícia destrueix el pèrfid.

4 La riquesa no val res el dia de la ira,

però la justícia deslliura de la mort.

5 La justícia de l’íntegre li aplana el camí,

el malvat cau per la pròpia malícia.

6 L’honradesa del recte el salva,

als dolents els atrapa la pròpia cobdícia.

7 Quan mor el descregut mor la seva esperança,

i l’expectativa del dolent s’esvaeix.

8 El just és salvat de la tribulació,

i en lloc d’ell hi cau el descregut.

9 La boca de l’impiu arruïna el proïsme;

els rectes, amb la saviesa, se salven.

10 La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat,

i esclata en joia quan els impius sucumbeixen.

11 Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat,

per la boca de l’impiu es destrueix.

12 Qui menysprea els altres no té seny,

però l’home entenimentat sap callar.

13 Qui xafardeja desvetlla secrets,

qui és lleial d’esperit encobreix el fet.

14 Quan falten dirigents el poble s’ensorra;

l’èxit depèn de l’abundància de consellers.

15 Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal,

qui no vol comprometre’s viurà tranquil.

16 La dona agraciada obtindrà fama;

l’home decidit assoleix riqueses.

17 El compassiu es fa bé a si mateix,

el cruel perjudica la seva persona.

18 El malvat aconsegueix guanys falsos,

però qui sembra justícia té l’autèntic premi.

19 Qui segueix el bé farà cap a la vida,

qui segueix el mal va a la mort.

20 El Senyor abomina els de cor dolent,

però es complau en els de camins rectes.

21 Ben cert, el malvat no restarà sense càstig,

però la descendència del just se n’escaparà.

22 Dona bonica però sense seny:

anell d’or al morro d’un porc.

23 L’anhel dels justos és sempre el bé;

el malvats només poden esperar la destrucció.

24 Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més,

i qui estalvia en excés i s’empobreix.

25 L’ànima generosa serà sadollada,

i el qui sacia, al seu torn serà saciat.

26 El poble maleeix el qui es reserva el blat,

però al qui se’l ven, el beneeix.

27 Qui cerca el bé es procura benvolença,

i qui busca el mal, el trobarà.

28 Qui confia en la seva fortuna caurà;

però els justos reverdiran com fullatge ufanós.

29 Qui descura la hisenda heretarà el vent,

i el neci acaba esclau de l’assenyat.

30 El fruit del just és arbre de vida,

i el qui guanya les ànimes és savi.

31 Si el just rep a la terra la paga corresponent,

amb més raó l’impiu i el pecador.