PROVERBIS

 10

 

II- PRIMERA ANTOLOGIA SALOMÒNICA


La benedicció del Senyor és la que enriqueix


        Proverbis de Salomó.


1 Un fill savi és l’alegria del pare,

però un de neci és l’aflicció de la mare.

2 Els tresors mal adquirits no fan profit;

la justícia allibera de la mort.

3 El Senyor no permet que el just passi gana,

però reté l’avidesa dels malvats.

4 La mà indolent provoca la pobresa,

la mà dels diligents enriqueix.

5 Qui recull a l’estiu és un fill assenyat,

qui dorm durant la sega és un fill indigne.

6 Hi ha benediccions sobre el cap del just,

però la violència ofegarà els malvats.

7 La memòria de l’honest serà beneïda,

el nom dels dolents es perdrà.

8 El de cor sensat accepta els preceptes,

però el que parla sense solta sucumbeix.

9 Qui segueix el camí dret va segur,

qui va fent tortes serà atrapat.

10 Qui mira de reüll causarà disgustos,

i el qui xerra sense mida caurà.

11 La boca del just és font de vida,

la dels dolents amaga violències.

12 L’odi provoca baralles,

l’amor cobreix totes les faltes.

13 Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa;

a l’esquena del qui no té seny, un bastó.

14 Els savis atresoren coneixement;

la boca de l’insensat és ruïna segura.

15 La fortuna del ric és la seva fortalesa;

la indigència dels pobres, la seva debilitat.

16 El guany del just serveix per a la vida;

la renda del dolent, per al pecat.

17 Qui atén la correcció va per camí de vida;

qui rebutja la reprensió va desencaminat.

18 Els qui amaguen l’odi són de llavis falsos;

qui propaga la calúmnia és un insensat.

19 En el molt parlar no hi mancarà la falta;

qui domina els llavis mostra prudència.

20 La llengua del just és plata refinada,

el cor dels dolents no té cap valor.

21 Els llavis del just nodreixen molta gent,

però els necis defalleixen per falta de seny.

22 La benedicció del Senyor dóna riquesa,

i no hi afegeixen res els nostres esforços.

23 Per al neci, cometre infàmies és una diversió;

per a l’intel·ligent ho és adquirir saviesa.

24 Allò que el malvat es tem, li succeeix;

allò que el just desitja, li és concedit.

25 Quan passa la tempesta desapareix el malvat;

en canvi, el just té un fonament perenne.

26 Com el vinagre a les dents i el fum als ulls,

així és el mandrós per als qui l’envien.

27 El temor del Senyor augmenta els dies,

però els anys dels descreguts seran escurçats.

28 L'expectació dels justos és plena d’alegria,

l’espera dels descreguts és la perdició.

29 El Senyor és un baluard per als íntegres,

però és la ruïna dels qui fan el mal.

30 El just mai no trontollarà;

en canvi, els malvats no restaran al país.

31 De la boca del just brota la saviesa,

però la llengua perversa serà segada.

32 Els llavis del just destil·len complaença,

la boca dels malvats només allò que fa mal.