EL PENTATEUC

NOMBRES

 32

 

 

Instal·lació dels rubenites i gadites a la Transjordània

1 Els fills de Rubèn i els fills de Gad tenien nombrosos ramats i molt grans. Observant la terra de Jazer i la de Galaad, veieren que aquella contrada era un bon lloc per al bestiar.
2 Llavors, els fils de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la congregació, i digueren:
3 “Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
4 la terra que el Senyor ha sotmès davant la congregació d’Israel és terra de pastures, i els teus servents tenen ramats.”
5 Hi van afegir: “Si hem trobat gràcia als teus ulls, que aquesta terra sigui donada als teus servents com a propietat, i no ens facis passar al Jordà.”
6 Moisès va respondre als fills de Gad i als fills de Rubèn: “És que els vostres germans han d’anar al combat mentre vosaltres us quedeu aquí?
7 Per què voleu desanimar els fills d’Israel perquè no vagin endavant cap a la terra que el Senyor els ha donat?
8 El mateix van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadeix-Barnea a explorar la terra.
9 Van pujar fins a la vall d’Eixcol, van inspeccionar el país, i després van desanimar els fills d’Israel perquè no entressin a la terra que el Senyor els havia donat.
10 Aquell dia el Senyor es va enfurismar i va jurar:
11 Els homes de vint anys en amunt que han pujat d’Egipte no veuran la terra que he promès sota jurament de donar a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han estat fidels,
12 llevat de Caleb, el fill de Jefunnè el quenazita, i Josuè, el fill de Nun, perquè ells han obeït fidelment el Senyor.
13 La ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va fer errar pel desert durant quaranta anys, fins que aquella generació que havia obrat malament als ulls del Senyor s’hagués extingit.
14 I ara, heus aquí que vosaltres us heu alçat en comptes dels vostres pares, raça de pecadors, per inflamar encara més la ira del Senyor contra Israel!
15 Perquè, si us aparteu d’ell, farà més llarg el seu abandó en el desert, i vosaltres sereu la ruïna de tot aquest poble.”
16 Llavors se li van apropar i li van dir: “Construirem aquí pletes per als nostres ramats i habitatges per a les nostres famílies,
17 i nosaltres prendrem les armes per marxar al davant dels fills d’Israel fins que els haurem instal·lat al seu lloc; i mentrestant, les nostres famílies es quedaran a les poblacions fortificades, a cobert dels habitants del país.
18 No tornarem a casa nostra fins que cada un dels fills d’Israel hagi aconseguit la seva heretat.
19 I nosaltres no compartirem amb ells cap heretatge a l’altra banda del Jordà, o més enllà, ja que la nostra heretat ens ha tocat en aquesta banda del Jordà, la part oriental.”
20 Moisès els respongué: “Si ho feu així, si preneu les armes per combatre davant el Senyor,
21 i tots els vostres combatents passen el Jordà davant el Senyor fins que ell hagi expulsat els seus enemics de davant seu,
22 i el país hagi quedat sotmès davant d’ell, després d’això podreu tornar i quedareu sense compromís envers el Senyor i envers Israel, i aquesta terra serà la vostra possessió davant el Senyor.
23 Però si no ho feu així haureu pecat contra el Senyor, i tingueu per segur que el vostre pecat us atraparà.
24 Construïu-vos, doncs, habitatges per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, i compliu el que els vostres llavis han promès.”
25 Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: “Els teus servents compliran tal com el meu senyor ens mana.
26 La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar es quedaran aquí, a les poblacions de Galaad,
27 però els teus servents, tots els homes armats de l’exèrcit, passaran per combatre davant el Senyor, tal com diu el meu senyor.”
28 Llavors Moisès va donar instruccions referents a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de patriarcat de les tribus dels fills d’Israel,
29 i els digué: “Si els fills de Gad i els fills de Rubèn passen amb vosaltres el Jordà, tothom armat per a la batalla davant el Senyor, i el país és sotmès davant vostre, els donareu la terra de Galaad en possessió.
30 Però si no passen armats amb vosaltres, hauran de prendre possessió enmig vostre a la terra de Canaan.”
31 Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar: “Complirem el que el Senyor ha manat als teus servents.
32 Passarem armats davant el Senyor a la terra de Canaan, i quedarà per a nosaltres la possessió de la nostra heretat en aquesta banda del Jordà.”
33 Moisès va concedir als fills de Gad i als fills de Rubèn, i a la mitja tribu de Manassès, fill de Josep, el regne de Sehon, rei dels amorreus, i el regne d’Og, rei de Basan, el país amb les ciutats compreses dins dels seus límits i les poblacions perifèriques.
34 Llavors, els fills de Gad van reedificar Dibon, Atarot, Aroer,
35 Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà,
36 Betnimrà i Betaran, com a poblacions fortificades, i construïren pletes per als ramats.
37 Els fills de Rubèn van reedificar Heixbon, Elalé, Quiriataim,
38 Nebó, Baal-Meon, canviades de nom, i Sibmà, i van posar nom a les ciutats que van construir.
39 Els fills de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, la van conquerir i van expulsar els amorreus que hi vivien.
40 Moisès concedí Galaad a Maquir, fill de Manassès, i ell s’hi va instal.lar.
41 Jaïr, fill de Manassès, hi va anar i es va apoderar dels seus poblets, i els va posar de nom Poblets de Jaïr.
42 Nóbah hi va anar i va conquerir Quenat amb les seves aldees, i la va anomenar Nóbah, que era el seu propi nom.