EL PENTATEUC

NOMBRES

 30

 

 

Reglamentació dels vots

1 Moisès va parlar als caps de les tribus dels fills d’Israel, i els digué: “Això és el que el Senyor ha manat:
2 Quan una persona faci un vot al Senyor, o s’hagi compromès en jurament solemne sobre si mateix, no violarà la seva paraula; tot el que hagi promès, ho complirà.
3 Quan una dona hagi fet un vot al Senyor, o prengui un compromís quan és jove, vivint a casa del seu pare,
4 si el seu pare és sabedor del seu vot o del compromís que ha pres, i no s’hi oposa, tots els seus vots són vàlids; tota promesa amb què ella mateixa s’hagi compromès serà ferma.
5 Però si el seu pare, al moment de saber-ho, s’hi oposa, cap dels seus vots ni dels seus compromisos que ella mateixa hagi pres no seran vàlids; i el Senyor l’eximirà del seu compromís, a causa de la desaprovació del seu pare.
6 Si ella es casa quan encara està compromesa pels seus vots o per alguna altra promesa imprudent sortida dels seus llavis, amb què s’ha compromès ella mateixa,
7 si el seu marit n’és sabedor i no s’hi oposa al moment de saber-ho, els seus vots seran vàlids, i també subsistiran els compromisos amb què s’hagi lligat ella mateixa.
8 Però si el seu marit, al moment de saber-ho, s’hi oposa, quedarà anul·lat el vot que ella té damunt seu i el compromís imprudent que hagi sortit dels seus llavis amb el qual s’ha compromès ella mateixa; i el Senyor l’eximirà del seu compromís.
9 El vot d’una viuda o d’una divorciada, qualsevol lligam amb què ella mateixa s’hagi compromès, restaran damunt d’ella.
10 Si, vivint amb el seu marit, la dona ha fet un vot, o s’ha compromès ella mateixa sota jurament,
11 i el seu marit se n’assabenta i calla sense oposar-s’hi, tots els seus vots seran vàlids, i qualsevol compromís que ella mateixa hagi pres subsistirà.
12 Però si el seu marit, al moment de saber-ho, s’hi oposa i els anul·la, res del que ha sortit dels seus llavis, siguin vots o siguin compromisos personals, no serà vàlid; el seu marit els ha derogat, i el Senyor l’eximirà del seu compromís.
13 Tot vot i tot jurament amb què s’obligui a mortificar-se, el seu marit podrà confirmar-lo o anul·lar-lo.
14 Però si el seu marit, un dia i altre, no diu res, llavors ell mateix confirma tots els vots i tots els compromisos que tingui ella: han quedat confirmats perquè ha callat el dia que ho va saber.
15 I si ell pretén anul·lar-los temps després d’assabentar-se’n, es carregarà la culpa d’ella.”
16 Aquestes són les normes que el Senyor va donar a Moisès referents a la relació entre marit i muller i entre pare i filla, mentre aquesta és jove i viu a casa del seu pare.