EL PENTATEUC

NOMBRES

 24

 

 

Nou oracle de Balaam

1 Convençut Balaam que als ulls del Senyor era bo beneir Israel, no va anar com les altres vegades a buscar encanteris, sinó que es va posar de cara al desert.
2 Balaam va alçar la vista i contemplà Israel acampat per tribus. Llavors l’Esperit de Déu vingué damunt d’ell,
3 i va pronunciar el seu oracle:
“Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l’home clarivident,
4 oracle del qui escolta les paraules de Déu,
del qui veu les visions del Totpoderós,
del qui, postrat, se li obren els ulls.
5 Que en són, de belles, les teves tendes, Jacob,
les teves morades, Israel!
6 Igual que valls espaioses,
igual que jardins a la vora del riu,
igual que àloes plantats pel Senyor,
igual que cedres vora les aigües.
7 L’aigua sobreïx dels seus dipòsits,
i els seus sembrats regalen d’aigua.
El seu Rei predominarà més que Agag,
i el seu regnat serà excels.
8 Déu el treu d’Egipte;
és per a ell com la potència d’un búfal.
Devora les nacions enemigues,
esclafarà els seus ossos
i amb les seves sagetes els traspassarà.
9 S’ajup, s'ajeu com un lleó,
igual que una lleona. Qui el farà aixecar?
Beneït sigui qui et beneeixi,
i maleït sigui qui et maleeixi!”
10 Llavors Balac s’enfurismà contra Balaam, i picant de mans digué a Balaam: “Per maleir els meus enemics t’he cridat, i ara tu els has beneït ja tres vegades.
11 Vés-te’n, doncs, al teu país. Havia promès d’omplir-te d’honors, però el Senyor t’ha privat de la recompensa.”
12 Balaam respongué a Balac; “¿No és cert que als emissaris que vas enviar-me els vaig dir:
13 Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podré traspassar el manament del Senyor per fer res en bé o en mal pel meu compte, sinó que allò que el Senyor em digui és el que diré?
14 Ara, doncs, que ja me’n torno al meu poble, vine, que et faré saber el que farà aquest poble amb el teu en dies a venir.”

Últim oracle de Balaam

15 I pronuncià el seu oracle, i digué:
“Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l’home clarivident,
16 oracle del qui escolta les paraules de Déu
i copsa la saviesa de l’Altíssim,
del qui veu les visions del Totpoderós,
del qui, postrat, se li obren els ulls:
17 Ho veig, però no és per ara,
ho contemplo, però no és proper:
de Jacob ha sortit una estrella
i d’Israel un ceptre s’ha aixecat
que esclafarà els polsos de Moab
i el crani de tots els fills de Set.
18 Edom serà conquerida,
i Seïr, enemiga seva, serà conquerida,
mentre que Israel triomfarà.
19 Jacob dominarà i destruirà
els supervivents de la ciutat.”
20 Després, fixant-se en Amalec, pronuncià el seu oracle i digué:
“Primícia de les nacions, Amalec;
però la seva fi serà l’extinció.”
21 Fixant-se en els caïnites, pronuncià el seu oracle i digué:
“És ferma la teva morada,
i el teu niu edificat en la roca.
22 Però vindrà la destrucció del caïnita
quan Aixur et durà captiu.”
23 Va continuar amb el seu oracle i digué:
“Ah, qui hi serà, quan Déu farà aquestes coses?
24 Vindran vaixells de les costes de Quitim
que oprimiran Aixur, que oprimiran Éber;
però també ell caurà en la ruïna!”
25 En acabat, Balaam es va alçar i se’n tornà al seu país. També Balac se n’anà pel seu camí.