EL PENTATEUC

NOMBRES

 23

 

Balaam beneeix Israel

1 Balaam digué a Balac: “Construeix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.”
2 Balac va fer el que Balaam havia dit, i van oferir un vedell i un moltó a cada altar.
3 Després Balaam digué a Balac: “Queda't al costat dels teus holocaustos, mentre jo vaig a veure si el Senyor ve a trobar-me, i el que ell em reveli t’ho faré saber.” I se n’anà a un turó pelat.
4 El Senyor va sortir a l’encontre de Balaam, i aquest li digué: “He preparat set altars i he sacrificat un vedell i un moltó en cada altar.”
5 El Senyor va posar un missatge a la boca de Balaam, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això.”
6 Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat de tots els principals de Moab.
7 Llavors Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué:
“D’Aram m’ha fet venir Balac,
el rei de Moab, des de les muntanyes d’orient,
i em diu: Vine, maleeix-me Jacob;
vine, amenaça Israel!
8 Com puc maleir el qui Déu no ha maleït?
Com puc amenaçar el qui el Senyor no ha amenaçat?
9 Des del cim de les roques el veig,
des de dalt els turons el contemplo:
heus aquí un poble que viu a part,
que no s’assimila amb els altres pobles.
10 Qui comptarà la pols de Jacob,
qui enumerarà la quarta part d’Israel?
Que acabi la meva vida com la mort dels justos,
i la meva fi sigui com la d’ell.”
11 I Balac digué a Balaam: “Què m’has fet? T’he cridat per maleir els meus enemics i tu els omples de benediccions!”
12 Respongué dient: “Que potser no haig de dir el que el Senyor em posa a la boca?”
13 Llavors Balac li digué: “Vine ara amb mi en un altre lloc, des d’on el podràs veure. Només en veuràs un extrem, perquè tot no el podràs veure, però des d’allí maleeix-me’l.”
14 I el dugué al camp del vigies, al cim del Pisgà. Allí hi va erigir set altars, i sobre cada altar hi sacrificà un vedell i un moltó.
15 Llavors Balaam digué a Balac: “Posa’t aquí, al costat del teu holocaust, mentre jo vaig allí a l’encontre del Senyor.”
16 Déu es revelà a Balaam i li posà un missatge a la boca, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això que t'he dit.”
17 Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat dels principals de Moab. I Balac li preguntà: “Què ha dit el Senyor?”

Balaam continua beneint Israel

18 Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué:
“Alçat, Balac, i escolta,
para l’orella, fill de Sipor.
19 Déu no és humà, perquè enganyi,
ni fill d’home, perquè es desdigui.
És que ell diu i no fa?
Promet i no complirà?
20 Mira, he rebut l’ordre de beneir;
ha donat benedicció i no puc canviar-la.
21 No ha vist culpa en Jacob,
ni ha trobat iniquitat en Israel.
El Senyor Etern, el seu Déu, és amb ell,
i enmig d’ell ressona l’aclamació com a rei.
22 Déu el treu d’Egipte;
és per a ell com la potència d’un búfal.
23 No hi ha maleficis contra Jacob,
ni sortilegis contra Israel.
Aviat es dirà de Jacob i d’Israel:
Això és el que Déu ha fet!
24 Heus aquí un poble que s’aixeca com una lleona,
i con un lleó s’alçarà.
No s’ajaurà que no hagi devorat la presa
i hagi begut la sang de les seves víctimes.”
25 Llavors Balac digué a Balaam: “Si no el pots maleir, almenys no el beneeixis!”
26 Però Balaam respongué a Balac: “¿No et vaig advertir que tot el que el Senyor em digués jo ho faria?”
27 Llavors Balac digué a Balaam: “Vine que et duré en un altre lloc. Potser plaurà a Déu que me’l maleeixis des d’allí.”
28 Balac dugué Balaam al cim del Peor, que mira de cara al desert.
29 I Balaam digué a Balac: “Construeix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.”
30 Balac va fer el que Balaam havia dit i va oferir un vedell i un moltó en cada altar.