EL PENTATEUC

NOMBRES

 22

 

 

El rei de Moab crida Balaam

1 Després, els fills d’Israel van partir i van acampar a les estepes de Moab, a l’altra banda del Jordà, davant de Jericó.
2 Balac, fill de Sipor, va saber tot el que Israel havia fet a l’amorreu;
3 i va agafar molta por davant d’aquell poble tant nombrós. Moab estava trasbalsat per causa dels fills d’Israel.
4 Llavors Moab digué als ancians de Madian: “Ara aquesta multitud devorarà tot el nostre entorn, com un bou devora tot l’herbei dels camps.” I Balac, fill de Sipor, que era rei de Moab en aquell temps,
5 va enviar missatgers a Balaam, fill de Beor, a Petor, que és prop del riu, al país dels seus compatriotes, per fer-lo venir, i li digué: “Mira, un poble que acaba de sortir d’Egipte s’ha escampat pel país, i ara s’ha establert davant meu.
6 Et prego que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és massa fort per a mi. Potser així el podré vèncer i expulsar del país, perquè jo sé que qui tu beneeixes és beneït, i qui tu maleeixes és maleït.”
7 Els ancians de Moab i els ancians de Madian van marxar portant la paga del vaticini, i en arribar a Balaam li van transmetre les paraules de Balac.
8 Ell els digué: “Passeu aquí la nit i us contestaré segons m’indiqui el Senyor. I els missatgers es van quedar amb Balaam.
9 Déu es revelà a Balaam i li digué: “Qui són aquests homes que tens a casa?”
10 Balaam respongué a Déu: “Balac, fill de Sipor, el rei de Moab, m’ha enviat a dir:
11 Mira, hi ha un poble que ha sortit d’Egipte i s’ha escampat per tot el país. Vine ara i maleeix-me’l, que potser el podré vèncer i expulsar.”
12 Déu respongué a Balaam: “No vagis amb ells; no maleeixis el poble, perquè és beneït.”
13 Quan Balaam es va llevar, al matí, digué als emissaris de Balac: “Torneu al vostre país, perquè el Senyor no vol que vagi amb vosaltres.”
14 Els emissaris de Moab es van alçar, van tornar a Balac i li digueren: “Balaam no ha volgut venir amb nosaltres.”
15 Llavors Balac va tornar a enviar uns altres emissaris a Balaam, en més gran nombre i més distingits que els anteriors.
16 Quan hi van arribar, li digueren: “Així diu Balac, fill de Sipor: Et prego que no refusis de venir a mi.
17 Et faré grans honors i compliré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.”
18 Però Balaam respongué als servidors de Balac: “Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podria traspassar el manament del Senyor, el meu Déu, per fer ni poc ni molt.
19 Ara, però, us demano que us quedeu aquí també vosaltres aquesta nit, fins que jo sàpiga què més em diu el Senyor.”
20 Déu es revelà a Balaam, de nit, i li digué: “Ja que aquests homes han vingut a cridar-te, lleva’t i vés amb ells. Però només faràs allò que jo et digui.”
21 Balaam es va llevar de matí, va aparellar la seva somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.

Balaam i la somera

22 Però Déu s’enfurismà contra ell perquè se n’havia anat, i l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per barrar-li el pas. Balaam anava muntat en la somera i amb ell hi anaven dos criats.
23 La somera veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà, i es va desviar del camí i se n’anava pel mig del camp. Balaam bastonejava la somera per fer-la tornar al camí.
24 L’àngel del Senyor es va situar en un camí estret, entre les vinyes, amb parets a banda i banda;
25 i quan la somera veié l’àngel del Senyor es va arrambar a la paret, estrenyent el peu de Balaam contra la paret; i ell va tornar a bastonejar-la.
26 Altre cop l’àngel del Senyor va canviar de lloc i anà a situar-se en un tram on no hi havia possibilitat de decantar-se a dreta ni a esquerra.
27 La somera, en veure l’àngel del Senyor, es va ajocar amb Balaam al damunt. Balaam, enfurismat, les emprengué a bastonades amb la somera.
28 Llavors Déu va obrir la boca de la somera, que va dir a Balaam: “Què t’he fet perquè em peguis, ja amb aquesta, tres vegades?”
29 Balaam respongué a la somera: “Perquè t’has burlat de mi! Si tingués una espasa a la mà, ara mateix et matava!”
30 La somera replicà a Balaam: “Que no sóc jo la teva somera, la mateixa que has muntat des que sóc teva? Acostumo jo a fer mai una cosa així?” Ell respongué: “No.”
31 Llavors el Senyor va obrir el ulls de Balaam i veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb la seva espasa desembeinada a la mà. S’agenollà i s’abocà de cara a terra.
32 L’àngel del Senyor li digué: “Per què has pegat la teva somera tres vegades? Sóc jo que he vingut a aturar-te, perquè el teu viatge és malintencionat envers mi.
33 La somera m’ha vist i s’ha apartat del meu davant tres vegades. Si ella no s’hagués apartat del meu davant, tingues per segur que jo t’hauria matat, i a ella l’hauria deixat viure.”
34 I Balaam respongué: “Jo he pecat, perquè no sabia que tu t’havies posat al camí per aturar-me. Però ara, si això et sembla malament, me’n tornaré.”
35 Però l’àngel del Senyor digué a Balaam: “Acompanya els homes; però tu no has de dir res més que allò que jo t’indicaré.” I Balaam se n’anà amb els emissaris de Balac.

Balac rep Balaam

36 Quan Balac va saber que Balaam venia, va sortir a rebre’l en una població de Moab situada al límit de l’Arnon, tocant a la frontera.
37 I digué a Balaam: “¿No t’havia enviat a buscar amb urgència? Per què no vas venir? ¿És que realment no puc recompensar-te?”
38 Balaam respongué a Balac: “Mira, ara ja he arribat; però, podré dir alguna cosa? Només la paraula que Déu posi a la meva boca és la que haig de dir.”
39 Balaam va marxar amb Balac, i van arribar a Quiriat-Hussot.
40 Llavors Balac va fer un sacrifici de vedells i ovelles, i en va enviar a Balaam i als dignataris que eren amb ell.
41 L’endemà, Balac va prendre Balaam i el féu pujar a Bamot-Baal, des d’on podia veure una part del campament israelita.