Rebel·lió de Corè, Datan i Abiron

1 Corè, fill d’Ishar, fill de Quehat, de la tribu de Leví, es va amotinar juntament amb Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn.
2 Es van alçar contra Moisès amb dos-cents cinquanta homes dels fills d’Israel, principals de la congregació, membres de l’assemblea, homes de renom;
3 es van aliar contra Moisès i Aaron i els digueren: “Estem farts de vosaltres! La congregació entera i cada un d’ells és consagrat, i el Senyor és present enmig d’ells. Per què, doncs, us poseu per damunt de l’assemblea del Senyor?”
4 Quan Moisès ho va sentir, es prosternà de cara a terra.
5 Després es dirigí a Corè i a tota la seva colla i digué: “Demà el Senyor farà saber qui és seu i qui és consagrat per a acostar-s’hi.
6 Feu això: Que Corè i tota la seva colla prenguin els encensers,
7 que hi posin foc i demà que hi tirin encens davant el Senyor. I serà que l’home que el Senyor esculli serà el consagrat. Ja n’hi ha prou, fills de Leví!”
8 A més, Moisès digué a Corè: “Escolteu ara, fills de Leví:
9 ¿És poc per a vosaltres que el Déu d’Israel us hagi escollit d’entre la congregació d’Israel per fer-vos apropar a ell, a fi d’acomplir el servei de la morada del Senyor i estar davant la congregació com a ministres seus?
10 A tu i a tots els teus germans, fills de Leví, us ha fet apropar a ell, i encara reclameu també el sacerdoci?
11 Amb això, és contra el Senyor que us heu amotinat, tu i tota la teva colla; perquè, qui és Aaron, perquè murmureu contra ell?”
12 Llavors Moisès va enviar a buscar Datan i Abiron, fills d’Eliab, però ells van respondre: “No volem venir.
13 Ja n’hi ha prou que ens hagis fet marxar d’una terra que regalima llet i mel, per dur-nos a morir en aquest desert, perquè ara et vulguis fer amo i senyor de nosaltres.
14 No ens has portat pas a una terra que regalima llet i mel, ni ens has donat possessions de camps i vinyes. Que pretens encegar els ulls d’aquests homes? No volem venir!”
15 Moisès es va indignar molt i digué al Senyor: “No acceptis la seva ofrena! No he pres cap ase seu ni he fet cap tort a ningú d’ells.”

Càstig de Corè i els seus partidaris

16 Després Moisès digué a Corè: “Presenteu-vos demà tu i tota la teva colla davant el Senyor: tu, ells i Aaron.
17 I que cadascú prengui el seu encenser, tireu-hi encens i porteu-lo davant el Senyor: dos-cents cinquanta encensers. També tu i Aaron, que cadascú porti el seu encenser.”
18 Cadascun va prendre el seu encenser, hi van posar foc, hi van tirar encens i van formar drets a l’entrada del Tabernacle de Reunió, juntament amb Moisès i Aaron.
19 Corè, per oposar-se a ells, havia convocat tota la congregació a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Llavors, la glòria del Senyor s’aparegué a tota la congregació.
20 I el Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:
21 “Aparteu-vos d’aquesta congregació, que vaig a destruir-los en un moment.”
22 Però ells es van prosternar de cara a terra i van exclamar: “Oh, Déu. El Déu dels esperits de tota carn, ¿ha de ser que, havent pecat un sol home, la teva ira esclati contra tota la congregació?”
23 El Senyor va contestar així a Moisès:
24 “Parla a la congregació i digues-los: Allunyeu-vos dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron.”
25 Moisès es va alçar i es dirigí on eren Datan i Abiron; i darrere seu hi van anar els ancians d’Israel.
26 Llavors va parlar a la congregació: “Allunyeu-vos ara dels voltants de les tendes d’aquests homes impius i no toqueu res del que sigui seu, per evitar que sigueu arrabassats junt amb els seus pecats.”
27 Ells es van allunyar dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit i estaven drets a l'entrada de les seves tendes, amb les seves dones, els seus fills i la seva mainada.
28 Moisès digué: “En això coneixereu que el Senyor m’ha enviat a realitzar totes aquestes obres, i que no són invenció meva.
29 Si aquests moren de la mort que és normal a tots els homes i la desgràcia els cau damunt com una desgràcia normal, serà cert que el Senyor no m’ha enviat;
30 però si el Senyor fa una cosa nova, com ara que la terra obri violentament la seva boca i els engoleixi amb tot el que tenen, i davallen vius a l’abisme, llavors sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.”
31 Tot just acabar de dir això, succeí que la terra s’esberlà sota els seus peus,
32 i, obrint la seva boca, se’ls engolí junt amb les seves famílies i tots els homes de la colla de Corè, amb tot el que tenien.
33 Van davallar vius a l’abisme amb tot el que tenien, la terra els va cobrir i desaparegueren d’enmig d’Israel.
34 I tots els israelites que eren al seu voltant, en sentir els seus crits, van fugir tot dient: “No sigui que la terra també ens engoleixi!”
35 I del Senyor va sortir un foc que va consumir els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l’encens.

El Senyor fa retirar els encensers

36 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
37 “Mana a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les cendres i que escampi el foc a distància, perquè estan consagrats.
38 Dels encensers d’aquells que han pecat contra la pròpia vida, en fareu làmines fines per a recobrir l’altar, perquè han estat presentats davant el Senyor i han esdevingut consagrats, i serviran d’advertència als fills d’Israel.”
39 El sacerdot Eleazar prengué els encensers de bronze que havien presentat aquells que van ser cremats, i els van laminar a martell per a recobrir l’altar.
40 Fou per a recordar als fills d’Israel que cap persona profana que no sigui de la descendència d’Aaron no s’ha d’acostar per cremar encens davant el Senyor, a fi que no li passi el mateix que a Corè i la seva colla, tal com el Senyor havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració dels fills d’Israel

41 L’endemà, tota la congregació dels fills d’Israel va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los: “Vosaltres heu mor el poble del Senyor!”
42 I com que tota la congregació s’avalotava contra Moisès i Aaron, ells es van girar cap al Tabernacle de Reunió. Aleshores, el núvol el va cobrir i la glòria del Senyor es manifestà.
43 Moisès i Aaron, llavors, es van posar al davant del Tabernacle de Reunió,
44 i el Senyor va parlar a Moisès i li digué:
45 “Aparteu-vos d’enmig d’aquesta congregació, perquè jo la consumiré en un instant.” Però ells es van prosternar fins a terra,
46 i Moisès digué a Aaron: “Pren l’encenser, posa-hi foc de damunt l’altar, tira-li encens i vés corrents a la congregació i fes expiació per ells, perquè de la presència del Senyor ha esclatat la còlera i el càstig ja ha començat.”
47 Aaron ho prengué, tal com Moisès havia dit, i corregué a situar-se enmig de la congregació, on la plaga ja havia començat entre el poble. Va posar l’encens i va fer expiació pel poble,
48 situant-se entre els morts i els vius, i la plaga es va aturar.
49 Els morts per la plaga van ser catorze mil set-cents, sense comptar els morts en l’incident de Corè.
50 I quan la plaga ja havia cessat, Aaron va tornar al costat de Moisès, a l’entrada del Tabernacle de Reunió.