EL PENTATEUC

NOMBRES

 14

 

 

La rebel·lió d’Israel

1 Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant.
2 I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert!
3 Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?”
4 I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!”
5 Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita.
6 Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits;
7 i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent.
8 Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel.
9 Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.”
10 Però la congregació en pes amenaçava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel,
11 i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells?
12 Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més poderós que no pas ell.”

La intercessió de Moisès

13 Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran,
14 i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor, estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit.
15 Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha arribat la teva fama en parlaran i diran:
16 ‘Com que el Senyor no era prou poderós per a introduir aquest poble a la terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’
17 Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal com vas prometre i vas dir:
18 El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació.
19 Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la teva bondat i amb la mateixa indulgència que has tingut fins ara amb aquest poble, des d’Egipte fins aquí.”
20 I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes,
21 però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota la terra,
22 cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no m’han volgut escoltar,
23 no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà.
24 Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència la posseirà.
25 Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canviareu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.”

El càstig dels israelites

26 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué:
27 “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura contra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu.
28 Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré.
29 Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadàvers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi,
30 ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.
31 En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en captiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu.
32 Els vostres cossos cauran en aquest desert,
33 i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carregaran les vostres iniquitats fins a consumir-se l’últim de vosaltres al desert.
34 Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi.
35 Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congregació perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.”
36 I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell país,
37 aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte davant del Senyor.
38 Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre els homes que havien anat a explorar la terra.

La derrota dels israelites

39 Quan Moisès va comunicar totes aquestes paraules als fills d’Israel, el poble caigué en una gran aflicció,
40 i llevant-se de bon matí, van pujar al cim de la muntanya tot dient: “Estem disposats a pujar al lloc del qual ha parlat el Senyor, perquè hem pecat.”
41 Però Moisès els digué: “Per què desobeïu així les ordres del Senyor? Això no us pot anar pas bé.
42 No hi aneu, que el Senyor no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu destrossats davant dels vostres enemics.
43 Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l’espasa, perquè, després d’haver-vos desviat del Senyor, el Senyor no estarà amb vosaltres.”
44 Tot i així, ells es van obstinar a pujar al cim de la serralada, però l’arca del pacte i Moisès no es van moure del campament.
45 Els amalequites i els cananeus que ocupaven aquella serralada van baixar, els van derrotar i els van seguir atacant fins a Hormà.