EL PENTATEUC

NOMBRES

 11

 

 

A Taberà

1 Succeí que el poble va començar a dirigir queixes perverses contra el Senyor. El Senyor les va sentir i la seva ira es va encendre, de manera que es va abrandar el foc del Senyor enmig d’ells i consumia un extrem del campament.
2 Llavors el poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor, i el foc es va apagar.
3 Per això van donar a aquell lloc el nom de Taberà (incendi), perquè el foc del Senyor s’havia abrandat enmig d’ells.

Queixes contra el mannà

4 La gentussa que s’havia ficat entre ells es va deixar portar per la fal·lera de menjar carn, i també els fills d’Israel, que van tornar a gemegar, dient: “Tant de bo poguéssim menjar carn!
5 Com enyorem el peix que menjàvem de franc a l’Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
6 En canvi, ara, la nostra vida defalleix; no veiem res més que aquest mannà!”
7 El mannà era com la llavor del coriandre, i tenia el color de la resina.
8 El poble s’escampava a recollir-lo; després el trituraven a la mola o el xafaven al morter, el coïen a l’olla i en feien coques. Tenia un gust semblant al dels pastissos d’oli.
9 A la nit, quan la rosada queia sobre el campament, queia també damunt d’ell el mannà.

Intercessió de Moisès

10 Moisès va sentir com tot el poble, famílies enteres, gemegava a l’entrada de la seva tenda. La ira del Senyor es va encendre molt fort, i a Moisès també li va saber greu,
11 i digué al Senyor: “Per què tractes malament el teu servent? Per què no he trobat gràcia als teus ulls, que m’hagis posat la càrrega de tot aquest poble damunt meu?
12 ¿És que sóc jo qui ha concebut tot aquest poble i l’ha infantat, perquè em diguis: Porta’l al pit, com la dida porta el nen que mama, a la terra que he jurat de donar als seus pares?
13 D’on trauré la carn per a tota aquesta gent que està gemegant al meu entorn dient-me: ‘Dóna’ns carn per a menjar’?
14 Jo no sóc capaç de conduir tot sol tota aquesta gent: és massa feixuc per a mi.
15 Si m’has de tractar així, mata’m d’una vegada, t’ho prego, si he trobat gràcia als teus ulls, i que no hagi de veure jo la meva dissort!”
16 El Senyor va contestar a Moisès: “Reuneix-me setanta homes d’entre els ancians d’Israel, dels que sàpigues realment que són ancians i tenen autoritat entre el poble, porta’ls al Tabernacle de Reunió i que estiguin allà dempeus al teu costat.
17 I jo baixaré a parlar amb tu i prendré del mateix esperit que hi ha damunt teu i el posaré damunt d’ells, per tal que ells portin juntament amb tu la càrrega del poble i no l’hagis de dur tu sol.
18 I diràs al poble: Santifiqueu-vos per a demà, que menjareu carn, ja que us heu lamentat a oïdes del Senyor dient: Tant de bo poguéssim menjar carn! Estàvem millor a l’Egipte! El Senyor, doncs, us donarà carn per a menjar.
19 En podreu menjar no pas un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint dies,
20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i us faci fàstic, perquè heu menyspreat el Senyor que habita enmig vostre i us heu queixat davant d’ell dient: Per què vam marxar d’Egipte?”
21 Moisès va replicar: “El poble que jo porto consta de sis-cents mil homes de peu, ¿i tu dius: Jo els donaré carn perquè puguin menjar tot un mes?
22 Encara que es matessin ramats d’ovelles i de vaques no en tindrien prou. O, encara que es recollissin tots els peixos del mar, tampoc no en tindrien prou.”
23 El Senyor va contestar a Moisès: “Que potser es retreu, la mà del Senyor? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.”

L’esperit sobre els setanta ancians

24 Moisès va sortir i va transmetre al poble les paraules del Senyor, i va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble i els va situar drets al voltant del Tabernacle.
25 El Senyor va baixar en el núvol i va parlar amb Moisès. Després prengué de l’esperit que estava damunt d’ell i el va posar sobre els setanta ancians. Succeí que quan l’esperit va reposar damunt d’ells es van posar a profetitzar, però ja no ho van tornar a fer més.
26 Uns altres dos d’aquells homes, un que es deia Eldad i un altre que es deia Medad, s’havien quedat al campament, i també damunt d’ells hi va reposar l’esperit, ja que eren dels inscrits, si bé no havien anat al Tabernacle. Llavors es van posar a profetitzar enmig del campament,
27 i un jove va anar corrents a notificar-ho a Moisès: “Eldad i Medad profetitzen enmig del campament.”
28 Josuè, el fill de Nun, que estava al servei de Moisès des de molt jove, digué: “Senyor meu, Moisès, fes-los callar.”
29 Però Moisès li replicà: “Que estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor fossin profetes perquè el Senyor hagués posat damunt d’ells el seu esperit.”
30 Després Moisès es va retirar al campament amb els ancians d’Israel.

Les guatlles

31 Llavors s’aixecà un vent de part del Senyor que féu passar guatlles de la banda del mar i les abocà sobre el campament, en una extensió d’una jornada de camí a banda i banda del campament, a una alçada de dues colzades del nivell de terra.
32 El poble es va aixecar a recollir guatlles tot aquell dia i tota la nit i tot l’endemà. Els qui menys, en van recollir deu hómers. I les van estendre a assecar a l’entorn del campament.
33 Tenien encara la carn entre les dents, encara l’estaven mastegant, quan es va encendre la ira del Senyor contra el poble, i el Senyor va colpejar el poble amb una plaga gravíssima.
34 Al lloc aquell, li van posar el nom de Quibrot-Ataavà (Sepulcres del desig), perquè allí van sepultar aquella gent golafre.
35 De Quibrot-Ataavà es van dirigir a Hasserot, i allí van acampar.