NEHEMIES

 5

 

Nehemies intervé contra els abusos socials

1 Hi hagué llavors moltes queixes del poble i de les seves dones contra els seus germans jueus.
2 Uns deien: “Amb els nostres fills i les nostres filles som una munió, i per a poder menjar i sobreviure ens hem hagut d’empenyorar per comprar blat.”
3 Uns altres deien: “Nosaltres hem hagut d’hipotecar els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases per comprar blat, per culpa de la carestia.”
4 També n’hi hagué que deien: “Hem hagut de demanar préstecs sobre les terres i les vinyes per pagar l’impost reial.
5 Nosaltres som de la mateixa raça que els nostres germans, i els seus fills no són diferents dels nostres; en canvi, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a servitud, com hi són ja algunes de les nostres filles, i no ho podem evitar, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.”
6 Quan vaig sentir les seves queixes i aquestes reclamacions, em vaig indignar molt.
7 Després de reflexionar-hi, em vaig encarar amb els notables i els magistrats dient-los: “Com goseu prestar amb usura als vostres germans?” I vaig convocar una assemblea general per acusar-los.
8 Llavors els vaig dir: “Nosaltres, segons les nostres possibilitats, hem rescatat els nostres germans jueus que havien estat venuts als pagans, i ara vosaltres voleu vendre els vostres mateixos germans perquè ens els tornin a vendre a nosaltres.” Ells van callar, perquè no sabien què contestar.
9 Aleshores els vaig dir: “No està bé això que feu. ¿No voleu caminar en el temor del nostre Déu, per evitar el menyspreu de les nacions enemigues nostres?
10 També jo, els meus germans i els meus servents els hem prestat diners i blat, però ara us prego que abandonem aquest sistema d’usura.
11 Us demano que els restituïu avui les seves terres, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, així com el percentatge que els heu cobrat com a interessos sobre el diner, el blat, el vi i l’oli.”
12 Ells van contestar: “Els ho restituirem tot, i no els reclamarem res. Complirem el que dius.” Tot seguit vaig reunir els sacerdots i els vaig fer jurar que ho farien tal com havien promès.
13 Després, espolsant-me els plecs del mantell, vaig dir: “Que Déu espolsi així de casa seva i de la seva propietat tothom qui no compleixi aquesta promesa. Que sigui bandejat així i es quedi sense res!” Tota la congregació va contestar: “Amén!”, i van donar lloança al Senyor. I el poble va complir aquesta promesa.

Apologia de Nehemies

14 Des del dia que vaig ser nomenat governador de la terra de Judà, des de l’any vint fins a l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, és a dir, dotze anys, no he menjat el pa del governador.
15 En canvi, els governadors que m’havien precedit gravaven el poble i els cobraven impostos per al pa i el vi, més de quaranta sicles de plata. Fins els seus subordinats explotaven el poble. Però jo no he obrat així, per temor de Déu.
16 He treballat en la reconstrucció de la muralla, i com que no vaig adquirir cap terreny, tots els meus servents es van aplegar allà per treballar-hi.
17 També seien a la meva taula cent cinquanta jueus i magistrats, a més dels que ens visitaven dels pobles veïns.
18 A compte meu, cada dia preparàvem un bou, sis ovelles escollides i aviram, i cada deu dies vi en abundància. Tot i així, no he reclamat la provisió corresponent a un governador, perquè ja era prou greu la càrrega que suportava aquest poble.
19 “Déu meu, recorda’t de tot el que he fet per aquest poble i beneeix-me!”