NEHEMIES

 4

 

Burles dels enemics

1 Quan Sanbal·lat va saber que nosaltres refèiem la muralla, es va enfurismar, i, ple de ràbia, va començar a burlar-se dels jueus.
2 I va parlar davant dels seus germans i de les tropes de Samaria, dient-los: “Què fan aquests miserables jueus? ¿Els hem de deixar fer? ¿Intentaran de fer sacrificis? ¿Ho enllestiran en un sol dia? ¿Faran ressorgir del munt de runes les pedres que van ser cremades?”
3 I Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, digué: “Pel que fa a la muralla de pedra que van construint, només que s’hi enfili una guineu la farà caure.”

Pregària de Nehemies

4 “Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge.
5 No cobreixis el seu pecat ni esborris de la teva memòria la seva iniquitat, perquè han ultratjat els constructors.”

Amenaces dels enemics

6 Tot i així, vam seguir construint la muralla, i vam aconseguir aixecar-la fins a mitja alçada, perquè el poble va posar el cor a la feina.
7 Però succeí que quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i els d’Asdod van saber que continuava la reconstrucció de la muralla de Jerusalem i que les obertures començaven a ser tapades,
8 es van enfurismar molt, i es van confabular per venir tots ells plegats a atacar Jerusalem i fer-hi una destrossa.
9 Llavors nosaltres vam invocar el nostre Déu i vam posar vigilància nit i dia per defensar-nos d’ells.
10 Els de Judà deien: “Els traginers ja no tenen forces, de tanta runa com hi ha, i nosaltres no podem aixecar la muralla.”
11 D’altra banda, els nostres enemics deien: “Convé que no sàpiguen ni vegin res fins que caiguem damunt d’ells i els matem. Així deturarem la construcció.”
12 També els jueus que vivien prop d’ells ens van advertir repetidament que ens vindrien a atacar de tots els llocs.
13 Llavors vaig apostar el poble al fossar, darrere la muralla i en els llocs descoberts, distribuïts per famílies i armats amb espases, llances i arcs.
14 Després de comprovar-ho tot, em vaig posar dret i, dirigint-me als notables, als magistrats i a la resta del poble, vaig dir: “No us faci por aquesta gent! Recordeu-vos que el Senyor és gran i terrible, i que lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres mullers i per les vostres cases!”
15 Així van comprendre els nostres enemics que nosaltres estàvem al corrent del complot, i que Déu havia frustrat els seus plans. Llavors nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascun al seu treball.
16 Però, des d’aquell dia, només la meitat dels meus homes treballava en l’obra, mentre que l’altra meitat estava armada amb llances, escuts, arcs i cuirasses, i els caps estaven de guàrdia darrere de tota la gent de Judà.
17 Tant els qui edificaven la muralla com els traginers i carregadors treballaven amb una mà, i amb l’altra empunyaven l’arma.
18 Tots els qui edificaven duien l’espasa cenyida a la cintura mentre treballaven, i el qui tocava la trompeta estava al meu costat.
19 Vaig advertir als notables, als magistrats i a la resta del poble: “Com que l’obra és molt gran i extensa i nosaltres estem escampats per la muralla, allunyats els uns dels altres,
20 quan sentiu el toc de la trompeta veniu a reunir-vos on som nosaltres, i el nostre Déu lluitarà a favor nostre.”
21 D’aquesta manera, mentre nosaltres treballàvem, la meitat d’ells empunyava les armes, des de trenc d’alba fins a la sortida de les estrelles.
22 En aquella ocasió, també vaig dir al poble: “Que cadascú, amb el seu mosso, passi la nit a Jerusalem. Així farem guàrdia de nit i treballarem de dia.”
23 Però ni jo ni els meus germans, ni els meus mossos, ni la guàrdia de la meva escorta, no ens trèiem la roba, només ens despullàvem per banyar-nos.