NEHEMIES

 2

 

Nehemies autoritzat a anar a Jerusalem

1 Un dia del mes de nissan de l’any vint del regnat d’Artaxerxes, quan ja tenia el vi preparat, el vaig prendre i el vaig servir al rei. I com que jo no havia estat mai trist davant seu,
2 el rei em digué: “Per què fas aquest posat tan trist? Ja que no estàs malalt, la teva tristesa no pot ser altra cosa que una pena del cor.” Això em va deixar molt torbat,
3 però li vaig dir: “Llarga vida al rei! Com no haig de tenir un posat trist, si la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares ha estat desolada i les seves portes cremades?”
4 El rei em va preguntar: “Què és el que pretens?” Llavors em vaig encomanar al Déu del cel,
5 i vaig dir-li: “Si al rei li sembla bé, i si el teu servent ha merescut el teu favor, envia’m a Judà a restaurar la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.”
6 Llavors el rei, que tenia la reina asseguda al seu costat, em va preguntar: “Quan temps penses ser fora i quan tornaràs?” I va acceptar d’enviar-m’hi així que li vaig fixar un terme.
7 A més, vaig demanar: “Si li sembla bé al rei, et prego que se’m donin credencials per als governadors de la Transeufratina, perquè em deixin passar fins a Judà;
8 i també una carta per a Assaf, el guarda del bosc reial, perquè em forneixi la fusta per a empostissar les portes de la fortalesa del temple, per a la muralla de la ciutat i per a la casa que jo haig d’habitar.” I el rei m’ho va concedir, perquè la mà del meu Déu em protegia.
9 Després, escortat per oficials de l’exèrcit i gent a cavall, em vaig dirigir als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les credencials del rei.
10 Però quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el servent ammonita, ho van saber, els va disgustar molt que algú vingués a procurar el benestar dels fills d’Israel.

Projecte de reconstrucció de la muralla

11 Vaig arribar a Jerusalem i, després d’estar-m’hi tres dies,
12 em vaig llevar de nit, acompanyat d’uns quants homes, sense revelar a ningú el que Déu havia posat en el meu cor de fer per Jerusalem, i sense portar amb mi cap altra cavalleria que la que jo muntava.
13 Vaig sortir encara de nit per la porta de la Vall cap a la font del Drac i cap a la porta del Femer, i vaig inspeccionar la muralla de Jerusalem, destrossada, i les portes, cremades.
14 Després em vaig dirigir cap a la porta de la Font i la cisterna del Rei, però no hi havia cap lloc per on pogués passar la cavalcadura que jo muntava.
15 Per tant, sempre de nit, vaig pujar pel torrent, inspeccionant la muralla. Després vaig fer mitja volta i vaig tornar a la ciutat, entrant per la porta de la Vall.
16 Els magistrats no van saber on havia anat ni el que havia fet. Fins en aquell moment no havia dit res als jueus, ni als sacerdots, als nobles, als magistrats, ni a l’altra gent que s’havia d’encarregar de les obres.
17 Però llavors els vaig dir: “Vosaltres mateixos podeu veure en quina situació més desgraciada ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat cremades: Veniu, aixequem la muralla de Jerusalem i deixem de ser un escarni.”
18 Després els vaig explicar com la mà del meu Déu m’havia protegit, i també les paraules que el rei m’havia dit. I van dir: “Alcem-nos i posem-nos a reconstruir!” Així es van encoratjar noblement.
19 Però quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el servent ammonita i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: “Què feu? ¿És que us heu rebel·lat contra el rei?”
20 Però jo els vaig replicar: “El Déu del cel ens farà reeixir; per això nosaltres, servents seus, hem començat la reconstrucció. I vosaltres no teniu part, ni dret, ni tradició a Jerusalem.”