NEHEMIES

 10

 

Promesa de complir la llei

1 Els qui van imprimir els seus segells van ser: el governador Nehemies, fill d’Hacalià, i Sidquià,
2 Seraià, Azarià, Irmeià,
3 Paixhur, Amarià, Malquià,
4 Hatuix, Xebanià, Mal•luc,
5 Harim, Meremot, Obadià,
6 Daniel, Guinneton, Baruc,
7 Meixul•lam, Abià, Miamín,
8 Maazià, Bilgà, i Xemaià, de l’estament sacerdotal.
9 I dels levites: Jeixua, fill d’Azanià, Binnui, dels descendents d’Henadad, i Cadmiel
10 i els seus germans, Xebanià, Odià, Quelità, Pelaià, Hanan,
11 Micà, Rehob, Haixaià,
12 Zacur, Xerebià, Xebanià,
13 Odià, Baní i Beninu.
14 Els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní,
15 Bunni, Azgad, Bebai,
16 Adonià, Bigvai, Adín,
17 Ater, Hizquià, Azur,
18 Odià, Haixum, Bessai,
19 Harif, Anatot, Nebai,
20 Magpiaix, Meixul·lam, Hezir,
21 Meixezabel, Sadoc, Jadua,
22 Pelatià, Hanan, Anaià,
23 Oixea, Hananià, Haixub,
24 Loheix, Pilhà, Xobec,
25 Rehum, Haixabnà, Maasseià,
26 Ahià, Hanan, Anan,
27 Mal·luc, Harim, Baanà.
28 I la resta del poble, els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, els servents del temple, tots els qui s’havien separat de la gent del país, per complir la Llei de Déu, i les seves dones, els seus fills i les seves filles, i tots els qui tenien ús de raó,
29 es van unir als seus germans, els magistrats, per un jurament solemne: que caminarien sota la llei de Déu, que fou donada per mitjà del seu servent Moisès, i que guardarien tots els manaments del nostre Déu i Senyor, les seves lleis i estatuts;
30 i que no casaríem les nostres filles amb els pobladors del país ni prendríem les seves filles per mullers dels nostres fills;
31 també que, si la gent del país venia en dia de dissabte a vendre mercaderies o queviures, no els compraríem res, ni en dissabte ni en cap altre dia sant; i que l’any setè deixaríem reposar la terra i perdonaríem tots els deutes.
32 A més, ens vam imposar l’obligació de contribuir amb un terç de sicle cada any per al servei del temple del nostre Déu;
33 per als pans de la proposició, per a l’ofrena contínua i per a l’holocaust continu, per als sacrificis dels dissabtes i dels novilunis, per a les festes solemnes, per a les coses santes, per a les ofrenes pel pecat com a expiació per Israel; i, en fi, per a tot servei del temple del nostre Déu.
34 Sobre l’ofrena de la llenya, els sacerdots, els levites i el poble van sortejar, entre les nostres cases paternes, qui l’havia de subministrar al temple del nostre Déu, en els temps determinats de cada any, per fer-la cremar sobre l’altar del Senyor, el nostre Déu, segons prescriu la Llei.
35 I ens vam obligar a presentar al temple del Senyor, cada any, les primícies de la nostra propietat, els primers fruits de tots els arbres,
36 i a portar-hi, davant els sacerdots de servei en el temple del nostre Déu, els primogènits dels nostres fills i del nostre bestiar, com és escrit en la Llei, i els primogènits de les nostres vaques i de les nostres ovelles;
37 també a presentar als sacerdots, als estatges del temple del nostre Déu, les nostres contribucions en espècies: les primícies de les nostres fornades, de la fruita de tots els arbres, del vi i de l’oli; també a donar als levites el delme de les nostres possessions, i els levites tindrien el dret de recaptar el delme a tots els nostres pobles.
38 I que un sacerdot descendent d’Aaron estaria present quan els levites cobressin el delme; i que els levites portarien la desena part dels delmes cobrats en el temple del nostre Déu als magatzems de la casa de tresoreria.
39 Perquè és als magatzems de tresoreria on els fills d’Israel i els descendents de Leví han de dipositar les ofrenes de blat, de vi i d’oli. També és en aquest lloc on es guarden els utensilis del santuari i on sojornen els sacerdots en funcions, els porters i els cantors de servei. I que no desatendríem el temple del nostre Déu.