NAHUM

 3

 

Destrucció de Nínive

1 Ai de tu, ciutat sanguinària,
tota plena de mentida i violència,
que no es cansa del pillatge!
2 Espetec de fuets, trepidació de rodes,
de cavalls que galopen
i de carros que volen!
3 Càrrega de cavalleria!
Flamejar d’espases!
Fulgor de llances!
Milers de ferits i piles de morts;
cadàvers sense fi
i cossos morts que fan d’entrebanc.
4 Per culpa de les nombroses
fornicacions de la ramera,
la formosa encisadora,
experta en bruixeries,
la que esclavitza les nacions
amb les seves fornicacions
i els pobles amb les seves fetilleries.

Nínive serà avergonyida

5 Aquí em tens, enfrontat a tu
–diu el Senyor Totpoderós–;
t’alçaré les faldilles fins a la cara,
mostraré a les nacions la teva nuesa,
i als reialmes, la teva vergonya.
6 Abocaré immundícies al teu damunt,
et cobriré de deshonra
i et convertiré en un espectacle.
7 Tothom qui et vegi fugirà
del teu costat dient:
“Nínive ha quedat arrasada!”
Qui en tindrà compassió?
On et buscaré consoladors?
8 ¿Ets tu millor que Tebes,
situada vora el Nil, envoltada de canals,
que tenia el mar per baluard
i les aigües per muralla?
9 Etiòpia i Egipte eren
la seva força sense límits;
Put i Líbia eren els seus protectors.
10 Amb tot, també ella va anar al captiveri,
també els seus fills foren rebatuts
contra les cantonades dels carrers,
i sobre els seus notables es tirà la sort
i tots els seus magnats foren engrillonats.

La ciutat sense defenses

11 També tu hauràs de veure
fins a l’embriaguesa,
i et sentiràs defallir;
també tu hauràs de buscar refugi
contra l’enemic.
12 Totes les teves ciutadelles
seran com figueres
carregades de fruits primerencs:
quan les sacsegen, cauen a la boca
del qui se les vol menjar.
13 Guaita la teva tropa:
són dones, el que tens dintre teu.
Les portes del teu país
són obertes de bat a bat als teus enemics,
el foc ha devorat les seves tanques.
14 Proveeix-te d’aigua per al setge,
reforça la teva ciutadella;
fica’t al fang, trepitja l’argila,
agafa el motlle dels maons.
15 Allí et consumirà el foc,
l’espasa t’exterminarà,
et devorarà com la llagosta.
Multiplica’t com el pugó!
Multiplica’t com la llagosta!

La destrucció final

16 Els teus marxants s’havien fet nombrosos
com les estrelles del cel.
Com la llagosta canvien la pell i alcen el vol.
17 Els teus oficials són com saltarel·les,
els teus funcionaris com un eixam de llagostes
que acampen entre les tanques en dia de fred;
quan surt el sol, se’n van, i ningú no sap on són.
18 Els teus pastors dormen, rei d’Assíria,
els teus herois jeuen;
el teu poble vaga dispers per les muntanyes
i ningú no el pot aplegar.
19 La teva ferida no té remei,
la teva nafra és incurable!
Tothom qui senti parlar de tu
aplaudirà pel que et passa.
Perquè, ¿qui no ha hagut de sofrir
la teva maldat contínuament?