NAHUM

 2

 

Anunci de la caiguda de Nínive

1 El devastador ha pujat
per enfrontar-se contra tu, Nínive;
munta la guàrdia a la ciutadella,
vigila els camins, cenyeix-te els lloms,
aplega el màxim de forces.
2 Perquè el Senyor refarà
la prosperitat de Jacob i la d’Israel;
uns saquejadors els havien espoliat
i n’havien destruït les sarments.
3 Els escuts dels seus herois són vermells;
els seus valents guerrers vesteixen d’escarlata;
els carros de guerra espurnegen com les torxes;
el dia de la seva concentració
s’agiten les llances.
4 Els carros roden esbojarrats pels carrers,
es concentren a les places;
el seu aspecte és com el de torxes enceses,
corren com llampecs.
5 Ell reclama els seus capitans;
hi acudeixen ensopegant,
es precipiten a la muralla
i alcen el parapet.
6 S’obren les portes dels canals
i el palau s’ensorra.
7 La reina es descoberta i se l’emporten;
les seves esclaves gemeguen com colomes
i es donen cops al pit.
8 Nínive sempre ha estat com un estany d’aigües,
tanmateix ara les aigües s’escampen.
Criden: “Atureu-vos, atureu-vos!”,
però ningú no es gira.
9 “Saquegeu la plata, saquegeu l’or,
que els tresors són immensos,
i abundants els objectes preciosos de tota mena!”
10 Saqueig, devastació, destrossa,
i el cor defalleix, els genolls flaquegen;
hi ha esgarrifances en tots els lloms
i pal·lidesa en tots els rostres.

No hi haurà més rapinya

11 ¿On és el cau dels lleons,
i el lloc on menjaven els lleonets,
on passejava el lleó, la lleona i els cadells
sense que ningú els inquietés?
12 El lleó trossejava el que calia per als cadells,
escanyava per a les seves lleones,
omplia la seva cova de botí,
i el seu cau, de rapinya.
13 “Aquí em tens, enfrontat a tu
–diu el Senyor Totpoderós–;
convertiré en fum els teus carros,
i l’espasa devorarà els teus lleonets;
acabaré amb la rapinya que hi ha al país,
i no se sentirà més la veu
dels teus ambaixadors!”