MIQUEES

 7

 

Corrupció moral d’Israel

1 Ai de mi!, que em trobo com quan ja han collit els fruits de l’estiu, com quan ja han espigolat després de la verema, i no tinc ni un raïm per a menjar, ni una figa primerenca que tant desitja la meva ànima.
2 Els piadosos han desaparegut de la terra, i no queda ningú que sigui recte entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres.
3 Tenen les mans avesades a fer el mal: el governant extorqueix, el jutge actua per suborn, el poderós demana el que desitja la seva ànima, i junts fan maquinacions.
4 El millor d’ells és com una ortiga, i el més recte, com un esbarzer. Ja arriba el dia de la teva visitació, anunciat pels teus vigilants; ara esdevindrà la seva confusió.
5 No confieu en els companys, no us refieu dels amics íntims. Desconfia de la que dorm al teu costat, tingues la boca tancada.
6 Perquè el fill deshonra el pare, la filla es revolta contra la mare, la nora, contra la sogra, i els enemics de l’home són els de la mateixa casa.
7 Però jo poso la meva mirada en el Senyor, espero en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà!

La victòria definitiva d’Israel

8 No t’alegris de la meva dissort, enemiga meva; encara que caigui, m’aixecaré, encara que estigui postrada en tenebres, el Senyor serà la meva llum.
9 Suportaré la indignació del Senyor –ja que he pecat contra ell– fins que porti a judici la meva causa i em faci justícia. Ell em traurà a la llum, i jo veuré la seva salvació.
10 La meva enemiga ho veurà i es cobrirà de vergonya, aquella mateixa que em deia: “On és el Senyor, el teu Déu?” Els meus ulls s’hi complauran quan serà trepitjada com el fang dels carrers.
11 Ja ve el dia que es reconstruiran els teus murs i que s'eixamplaran les fronteres.
12 Aquell dia vindran cap a tu des d’Assíria fins a les ciutats d’Egipte, i des de l’Egipte fins al riu Eufrates, de mar a mar i de muntanya a muntanya.
13 I la terra serà devastada per culpa dels seus habitants, com a conseqüència dels seus pecats.
14 Pastura el teu poble amb el teu bastó, el ramat de la teva heretat, que habita apartat a la malesa, envoltat de terres fèrtils; pastura’ls per Basan i per Galaad, com en temps antics.
15 Com en els dies que els vaig treure d’Egipte, els faré veure meravelles.
16 Les nacions ho veuran i els farà vergonya la seva poca força, i es taparan la boca i faran el sord.
17 Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran espaordits dels seus amagatalls, s’acostaran tremolant al Senyor, el nostre Déu, i tindran por de tu.
18 Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne.
19 Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
20 Mantindràs la teva fidelitat a Jacob, i la teva benevolència, a Abraham, tal com vas jurar als nostres avantpassats des dels temps més remots.