MIQUEES
5
El Messies, rei pacífic
1 Ara ens assetgen, ciutat guerrera; amb una vara colpegen la cara del jutge
d’Israel.
2 Però tu, Betlem Efrata, massa petita per ser comptada entre les famílies de
Judà, de tu sortirà el qui ha de dominar Israel. Els seus orígens són des del
principi, des dels dies de l’eternitat.
3 Per això els abandonarà fins al temps que infanti la qui ha d’infantar; i el
romanent dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel.
4 Ell restarà ferm i pasturarà amb el poder del Senyor, amb la grandesa del nom
del Senyor, el seu Déu; i habitaran segurs, perquè aleshores ell serà gran fins
als confins de la terra.
5 Ell serà la pau: si l’assiri vol envair la nostra terra per trepitjar els
nostres casals, llavors li oposarem set pastors i vuit dirigents
6 que pasturaran el país d’Assíria amb l’espasa, el país de Nimrod, dins les
seves portes. Ell ens salvarà de l’assiri, si entra al nostre país, així que
trepitgi les nostres fronteres.
El romanent d’Israel entre les nacions
7 El romanent de Jacob serà, enmig de molts pobles, com la rosada que ve del
Senyor, com la pluja sobre l’herbei, que no confien en l’home ni esperen res
dels mortals.
8 El romanent de Jacob serà, entre les nacions, enmig de molts pobles, com el
lleó entre les bèsties de la selva, com el lleonet entre el ramat d’ovelles, que
passa entremig d’elles, trepitja i destrossa sense que ningú ho pugui impedir.
9 La teva mà s’alçarà contra els teus adversaris, i tots els teus enemics seran
destruïts.
La pau messiànica
10 “Aquell dia, diu el Senyor, suprimiré els teus cavalls i destruiré els teus
carros.
11 Destruiré les ciutats del teu país i enderrocaré totes les teves fortaleses.
12 També t’arrabassaré de les mans les fetilleries, i mai més no tindràs
endevinaires.
13 Extirparé d’enmig teu les teves estàtues i les teves imatges, i no adoraràs
mai més l’obra de les teves mans.
14 Arrabassaré igualment, d’enmig teu, les columnes sagrades i destruiré les
teves proteccions.
15 I amb indignació i còlera prendré venjança de les nacions que no m’han volgut
escoltar.”