MALAQUIES

 3

 

La vinguda del Senyor

1 “Mireu, jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu. I tot seguit entrarà al seu temple el Senyor que vosaltres busqueu i l’àngel del Pacte que vosaltres desitgeu; mireu que ja ve, diu el Senyor Totpoderós.”
2 Però, qui podrà suportar el dia de la seva vinguda? Qui es mantindrà dret quan aparegui? Perquè serà com el foc del fonedor i com el lleixiu del bugader.
3 S’asseurà com a fonedor i porgador de la plata i purificarà els fills de Leví, els refinarà com l’or i la plata, a fi que presentin al Senyor les ofrenes com cal.
4 Llavors les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor, com al temps antic, com en èpoques passades.
5 “Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos, i seré un acusador definitiu contra els fetillers, els adúlters, els perjurs, els qui defrauden el sou del jornaler, els opressors de viudes i orfes, contra els qui fan injustícies al foraster, sense tenir por de mi, diu el Senyor Totpoderós.

El delme i les ofrenes

6 “Jo, el Senyor, no he canviat, però vosaltres no heu deixat de ser fills de Jacob.
7 Des dels temps dels vostres avantpassats, us aparteu dels meus manaments i no els observeu. Torneu cap a mi i jo em tornaré cap a vosaltres!, diu el Senyor Totpoderós. Però vosaltres dieu: ‘Per què ens hi hem de tornar?’
8 ¿És que un home pot defraudar Déu? Doncs, vosaltres m’heu defraudat, i encara dieu: ‘En què t’hem defraudat?’ En els delmes i en les ofrenes.
9 Amb tota maledicció heu estat maleïts; perquè vosaltres, la nació sencera, m’heu defraudat.
10 Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
11 Per amor a vosaltres apartaré la plaga de llagosta, que no us malmeti els fruits de la terra; i la vostra vinya no quedarà estèril al camp, diu el Senyor Totpoderós.
12 I totes les nacions us diran afortunats perquè sereu una terra de delícies, diu el Senyor Totpoderós.

El triomf final dels justos

13 “Les vostres paraules són dures contra mi, diu el Senyor. I encara repliqueu: ‘Què hem dit contra tu?’
14 Això heu dit: ‘No val la pena de servir Déu! Quin profit en traiem de complir els seus preceptes i posar-nos de dol davant el Senyor Totpoderós?
15 Per això nosaltres hem de dir que són afortunats els dolents; tot i fent el mal prosperen, i encara que provoquin Déu queden impunes’.”
16 Llavors els qui reverencien el Senyor ho van comentar els uns amb els altres, i el Senyor, parant atenció els va sentir, i va quedar registrat en un llibre davant seu, com a memorial a favor dels qui el temen, el reverencien i tenen present el seu nom.
17 “Ells seran per a mi, diu el Senyor Totpoderós, la meva possessió més preuada en el dia que jo preparo. Seré indulgent amb ells, com un home és indulgent amb aquell fill seu que el respecta.
18 Llavors vosaltres tornareu a comprendre la diferència que hi ha entre el qui és just i el qui és injust, entre el qui reverencia Déu i el qui no el reverencia.