MALAQUIES

 2

 

El pacte de Leví, corromput

1 Ara, doncs, va per vosaltres, sacerdots, aquesta advertència:
2 Si no escolteu, si no us ho preneu seriosament, a fi de donar glòria al meu nom, diu el Senyor Totpoderós, llavors enviaré sobre vosaltres una calamitat, i canviaré en maledicció les vostres benediccions, com ja les he canviades quan no m’heu fet cas.
3 Mireu, jo malmetré la vostra sembrada i us tiraré fems a la cara, la femta de les vostres celebracions, i sereu escombrats juntament amb aquell rebuig.
4 I sabreu que jo us he tramès aquesta advertència perquè es mantingui el meu pacte amb Leví, diu el Senyor Totpoderós.
5 El meu pacte amb ell fou de vida i de pau, i li ho vaig concedí perquè em reverenciés. Ell em va reverenciar i davant del meu nom es mantingué amb respecte.
6 A la seva boca hi havia l’ensenyança veritable, sense cap malícia als seus llavis; caminava amb mi en pau i rectitud, i feia que molta gent s’apartés de la dolenteria.
7 De fet, els llavis del sacerdot han de guardar la saviesa, i de la seva boca cal esperar-ne doctrina, ja que és el missatger del Senyor Totpoderós.
8 Vosaltres, en canvi, us heu desviat del bon camí i heu fet que molts ensopeguessin amb la llei; heu corromput el pacte de Leví, diu el Senyor Totpoderós.
9 Per això, jo també us he tornat indignes i menyspreables als ulls de tot el poble, perquè no heu seguit els meus camins, sinó que heu tingut favoritismes en aplicar la llei.

La infidelitat d’Israel

10 ¿No tenim tots un sol pare? ¿No ens ha creat a tots el mateix Déu? Per què, doncs, som deslleials els uns amb els altres, profanant així el pacte dels nostres avantpassats?
11 Judà ha estat infidel, i s’han comès abominacions a Jerusalem i a dins d’Israel; han profanat el santuari del Senyor, que ell tant estima, i s’han casat amb filles que adoren un déu estranger.
12 Aquell qui faci aquestes coses, tant si n’és testimoni com consentidor, el Senyor l’extirparà de les tendes de Jacob i d’entre els qui presenten les ofrenes al Senyor Totpoderós.
13 A més heu fet una altra cosa: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, de plors i de gemecs, perquè el Senyor ja no es digna mirar la vostra ofrena, ni accepta complagut el que li oferiu.
14 I pregunteu: “Per què?” Doncs, perquè el Senyor ha fet de testimoni entre tu i la dona de la teva joventut, a la qual tu has estat infidel, tot i que ella era la teva companya i l’esposa de la teva aliança.
15 ¿No els va fer un sol cos, participant de l’esperit? I què es proposa aquesta unió? Procurar una posteritat per a Déu. Vigileu, doncs, en el vostre interior, i no sigueu deslleials a la dona de la vostra joventut.
16 El Senyor, el Déu d’Israel, ha dit que avorreix el divorci i també el qui cobreix de violència el seu vestit de noces, ha dit el Senyor Totpoderós. Tingueu cura, doncs, en el vostre esperit, i no sigueu deslleials.

El dia del judici

17 Heu fastiguejat el Senyor amb les vostres paraules! I encara aneu dient: “En què l’hem fastiguejat?” Quan dieu: “Tothom qui obra malament passa per bo als ulls del Senyor, i ell l’accepta complagut”; o també quan pregunteu: “On és el Déu just?”