EL PENTATEUC

LEVÍTIC

 25

 

 

L’any sabàtic

1 El Senyor va parlar a Moisès, a la muntanya del Sinaí, i li digué:
2 “Parla als fills d’Israel, i els diràs: Quan haureu entrat a la terra que vaig a donar-vos, la terra també guardarà descans al Senyor.
3 Sis anys sembraràs el teu camp, i sis anys podaràs la teva vinya i colliràs els seus fruits;
4 però l’any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per al Senyor: no sembraràs el teu camp ni podaràs la teva vinya.
5 El que bonament neixi de la teva sega anterior, no ho segaràs, ni veremaràs els raïms dels teus ceps no podats; serà un any de repòs per a la terra.
6 El dissabte de la terra us proveirà d’aliment, a tu, al teu esclau, a la teva esclava, al teu jornaler i al foraster que conviu amb tu.
7 Igualment, tot el que ella produeixi servirà d’aliment per al teu bestiar i els animals que hi hagi a la teva terra.

L’any de l’alliberament

8 Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys, i el còmput de set setmanes d’anys et donarà quaranta-nou anys.
9 Llavors, el mes setè, el dia deu del mes, faràs que ressoni el clam de les trompetes. En el dia de l’Expiació fareu que el so de la trompeta recorri tot el vostre país.
10 Declarareu sant l’any cinquanta i proclamareu l’emancipació de tots els habitants del país. Aquest serà el vostre jubileu: cada un de vosaltres tornarà a la seva propietat, i cadascú tornarà a la seva família.
11 Aquest any cinquantè serà per a vosaltres de jubileu: no sembrareu ni segareu el rebrots, ni veremareu la vostra vinya en repòs;
12 perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres. Menjareu el que el camp doni bonament.
13 Aquest any jubilar, cadascú recobrarà la seva propietat.
14 Per tant, si veneu un terreny al vostre conciutadà, o l’adquiriu a ell, no us exploteu els uns als altres.
15 El compraràs al teu conciutadà, tenint en compte el nombre d’anys des del jubileu, i ell te’l vendrà tenint en compte el nombre d’anys de futura collita.
16 Com més siguin aquests anys, més n’augmentaràs el preu, i com menys siguin, més en disminuiràs el preu, perquè el que ell et ven és la quantitat de collites futures.
17 No us explotareu, doncs, els uns als altres, sinó que temereu el vostre Déu, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
18 Per això heu de complir els meus manaments i observar les meves lleis, posant-les en pràctica, i així tindreu estada segura a la terra;
19 i la terra donarà el seu fruit, i podreu menjar fins a atipar-vos, i hi viureu segurs.
20 I si us pregunteu: Què menjarem l’any setè, si no hem de sembrar ni hem de recollir els nostres fruits?
21 Doncs, l’any sisè, jo us enviaré la meva benedicció de manera que el fruit produït sigui el de tres anys.
22 I l’any vuitè sembrareu; mentrestant, seguireu menjant de la collita anterior, fins a l’any novè. Mentre no arriba la seva collita, menjareu de la collita anterior.

El rescat de les propietats

23 La terra no podrà vendre’s a perpetuïtat, perquè la terra és meva i vosaltres sou per mi com forasters i hostes.
24 En tot el territori que posseireu, concedireu el dret de rescatar la terra.
25 Si el teu germà s’empobreix i ha de vendre una part de la seva propietat, vindrà el seu parent més pròxim i rescatarà el que el seu germà haurà venut.
26 Aquell qui no tingui un parent que li rescati, però que per si mateix aconsegueix o troba el que calgui per al seu rescat,
27 calcularà els anys des de la seva venda, pagarà l’excedent al comprador i recuperarà la propietat.
28 Però si no aconsegueix allò que cal per a recuperar-la, la cosa venuda quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu; i al jubileu quedarà alliberat i la propietat tornarà a ell.
29 Si un home ven una casa d’una població emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant un any després de venuda; durant tot un any tindrà el dret de rescat.
30 I si no ha estat rescatada en el període d’un any sencer, la casa de la població emmurallada quedarà per sempre en poder del comprador durant totes les generacions; no quedarà lliure al jubileu.
31 Però les cases dels pobles que no són envoltats de muralles seran considerades com els camps del país: es mantindrà el dret de rescat i l’any del jubileu quedaran alliberades.
32 Pel que fa a les poblacions dels levites, aquests tindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les poblacions de la seva propietat.
33 Si no es rescata la casa venuda de la població que pertoca a un levita, quedarà lliure al jubileu, ja que les cases de les poblacions dels levites són propietat seva enmig dels fills d’Israel.
34 Els camps del voltant de les seves poblacions no podran ser venuts, perquè són propietat seva per sempre.

Préstec i rescat

35 Si el teu proïsme empobreix i decau convivint amb tu, empara’l com un foraster o exiliat, perquè pugui continuar vivint amb tu.
36 No prendràs d’ell interès ni usura, sinó que, amb temor del teu Déu, deixaràs que el teu proïsme convisqui amb tu.
37 No li prestaràs el teu diner a rèdit ni li faràs pagar amb interès les teves provisions.
38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us vaig treure del país d’Egipte per donar-vos la terra de Canaan i ser el vostre Déu.
39 Si el teu proïsme s’empobreix convivint amb tu i se’t ven, no li imposaràs cap treball d’esclau.
40 Estarà amb tu com un jornaler o com un temporer, i et servirà fins a l’any del jubileu.
41 Llavors quedarà lliure ell i els seus fills, i tornarà a la seva família i a la propietat paterna.
42 Perquè ells són servents meus, que jo he tret de la terra d’Egipte, i no poden ser venuts com esclaus.
43 No el tractaràs amb duresa, ans tingues temor del teu Déu.
44 Quant als esclaus i les esclaves que hagis de menester, podreu comprar-los de les nacions que teniu al voltant.
45 També en podreu comprar entre els fills dels residents forasters que conviuen amb vosaltres; d’aquests i de les seves famílies que viuen amb vosaltres, aquells que hagin nascut a la vostra terra. Aquests poden ser propietat vostra.
46 I els deixareu en herència als vostres fills després de vosaltres, com a propietat hereditària. Aquests els podreu tenir com a esclaus; però entre els vostres germans, fills d’Israel, ningú no dominarà amb duresa el seu germà.
47 Si el foraster o el resident que conviu amb tu es fa ric, i un germà teu que viu amb ell s’empobreix i es ven al foraster que conviu amb tu, o a algun descendent de la família d’un foraster,
48 després de venut li quedarà el dret de rescat: el podrà rescatar un dels seus germans.
49 El rescatarà el seu oncle, o el seu cosí, o algun dels parents més pròxims de la seva família; o bé, si ha fet fortuna, es rescatarà ell mateix.
50 Computarà amb el seu comprador des de l’any que es va vendre a ell fins a l’any del jubileu, i el preu es calcularà, segons el nombre d’anys, avaluant el temps com el d’un jornaler que hagués estat amb ell.
51 Si encara falten molts anys, en proporció a ells pagarà l’excedent, com a preu del seu rescat, atenent al seu preu de compra.
52 Si resten pocs anys fins a l’any del jubileu, es farà el càlcul en proporció als anys i es pagarà el preu del seu rescat.
53 Com qui està a jornal any per any, així estarà amb ell; no permetràs que davant teu se’l tracti durament.
54 Si no s’ha rescatat de cap d’aquestes maneres, llavors quedarà lliure l’any del jubileu, ell i els seus fills.
55 Perquè és a mi a qui serveixen els fills d’Israel; són els meus servents, els qui jo he tret de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”