EL PENTATEUC

LEVÍTIC

 22

 

 

La participació en les ofrenes del Senyor

1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2 “Digues a Aaron i als seus fills que vagin amb compte amb les ofrenes santes que els fills d’Israel em consagren i que no profanin el meu sant nom. Jo, el Senyor.
3 Els diràs: Durant totes les generacions, qualsevol dels vostres descendents que s’acosti en estat d’impuresa a les coses santes que els fills d’Israel consagren al Senyor, aquest serà exterminat de davant meu. Jo, el Senyor.
4 Qualsevol home de la nissaga d’Aaron que tingui lepra, o pèrdua seminal, no menjarà de les coses santes fins que sigui purificat. Igualment serà amb qui hagi tingut contacte amb qualsevol cosa contaminada per un cadàver, o amb un home que tingui gonorrea,
5 o amb algú que hagi tocat algun rèptil que el contamini, o amb alguna persona que el contamini per alguna impuresa seva.
6 Qui hagi tingut aquest contacte quedarà impur fins al vespre, i no menjarà de les coses santes fins que s’hagi rentat el cos amb aigua.
7 Quan s’hagi post el sol quedarà net; i després podrà menjar de les coses santes, perquè són el seu aliment.
8 No menjarà cap bèstia morta o trossejada per una fera, perquè es contaminaria. Jo, el Senyor.
9 Que guardin el meu manament, no sigui que es carreguin el pecat i, a causa d’això, hagin de morir, si el profanaven. Jo, el Senyor, que els santifico.
10 Cap estrany no menjarà de les coses sagrades; ni l’hoste del sacerdot ni el jornaler no menjaran coses santes.
11 Però quan el sacerdot, amb el seu diner, compri un esclau, aquest en podrà menjar, com també els nascuts a casa seva podran menjar del seu pa.
12 Quan una filla del sacerdot es casi amb un laic, no podrà menjar de les ofrenes alçades de les coses sagrades.
13 Però si la filla del sacerdot és viuda o repudiada, sense tenir cap fill, i hagués tornat a casa del seu pare, com en la seva joventut, podrà menjar del pa del seu pare; però cap laic no en menjarà.
14 I si alguna persona menja de les coses santes per equivocació, la restituirà al sacerdot afegint-n’hi una cinquena part.
15 Que no profanin les coses santes dels fills d’Israel que han estat ofertes al Senyor,
16 ni es carreguin amb la iniquitat que comporta la culpa per menjar de les coses santes, perquè jo sóc el Senyor, que els santifico.”

Condicions dels animals sacrificats

17 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
18 “Parla a Aaron i als seus fills i a tots els fills d’Israel, i els diràs: Qualsevol persona de la casa d’Israel, o dels forasters a Israel, que vulgui presentar la seva ofrena per algun vot que hagi fet o com a ofrena voluntària que ofereixi al Senyor en holocaust,
19 perquè els sigui acceptada, ha de ser un mascle sense tara dels vedells, de les ovelles o de les cabres.
20 No podeu presentar cap cosa que tingui defecte, perquè no us seria acceptada.
21 Qualsevol persona que vulgui presentar un sacrifici de reconciliació al Senyor, sigui per complir un vot o com a ofrena voluntària, d’entre els vedells o d’entre el ramat, l’animal haurà de ser perfecte perquè sigui acceptat; no ha de tenir cap defecte.
22 Ni un animal cec, ni esguerrat, ni mutilat, ni nafrat, ni sarnós, ni tinyós no presentareu al Senyor, ni res d’això posareu sobre l’altar del Senyor com a ofrena encesa.
23 Si és un bou o una ovella desproporcionats o esquifits, els podreu presentar com a ofrena voluntària, però com a vot no us seran acceptats.
24 No oferireu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, arrancats o tallats. No feu això a la vostra terra.
25 Ni de mans d’un estranger no heu de permetre que es presenti res d’això com a pa del vostre Déu, perquè són mutilats, són defectuosos, i no us serien acceptats.”
26 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
27 “Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, s’estarà set dies amb la mare; però del dia vuitè endavant podrà ser acceptat com a sacrifici d’ofrena encesa al Senyor.
28 Però si és una vaca o una ovella, no serà immolada juntament amb el seu fill el mateix dia.
29 Quan sacrifiqueu una ofrena d’acció de gràcies al Senyor, l’heu de sacrificar de manera que us pugui ser acceptada.
30 Ha de ser menjada el mateix dia, sense deixar-ne gens per a l’endemà. Jo, el Senyor.
31 Guardareu, doncs, els meus manaments i els complireu. Jo, el Senyor.
32 No profanareu el meu sant nom, sinó que seré santificat enmig dels fills d’Israel, Jo, el Senyor, sóc qui us santifico,
33 qui us ha tret de la terra d’Egipte per ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern.”