EL PENTATEUC

LEVÍTIC

 10

 

El pecat de Nadab i Abihú

1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, prengueren cadascun el seu encenser i hi van posar foc, sobre el qual posaren encens, i van oferir davant el Senyor un foc profà que no els havia estat manat.
2 Llavors, de la presència del Senyor va sortir un foc que els va devorar, i van morir davant el Senyor.
3 Aleshores Moisès digué a Aaron: “Això és el que el Senyor havia declarat: Amb els qui s’acosten a mi em mostraré sant, i davant de tot el poble seré glorificat.” I Aaron no va dir res.
4 Moisès va cridar després Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: “Veniu i traieu els vostres germans de davant del santuari, fora del campament.”
5 Ells hi van anar i se’ls endugueren amb les seves túniques fora del campament, tal com Moisès havia manat.

Deures i obligacions dels sacerdots

6 Moisès digué a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: “No us escabelleu ni us esquinceu els vestits, no sigui que moriu i esclati la ira del Senyor contra la comunitat. Els vostres germans i tota la casa d’Israel ja ploraran l’abrandament que ha encès el Senyor.
7 No sortiu de l’entrada del Tabernacle de Reunió, no sigui que moriu, perquè l’oli de la unció del Senyor és damunt vostre.” I van obeir la paraula de Moisès.

Les begudes i la part de les ofrenes

8 El Senyor va parlar a Aaron i li digué:
9 “Tant tu com els teus fills, quan entreu al Tabernacle de Reunió, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, no sigui que moriu. És un precepte a perpetuïtat per a totes les vostres generacions,
10 a fi que pugueu diferenciar el que és sagrat i el que és profà, el que és immund i el que és pur,
11 i perquè ensenyeu als fills d’Israel tots els estatuts que el Senyor els ha transmès per mitjà de Moisès.”
12 Després Moisès digué a Aaron i a Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven: “Preneu l’ofrena vegetal que queda de les ofrenes enceses al Senyor i mengeu-la sense llevat prop de l’altar; és una cosa molt santa.
13 L’heu de menjar en lloc sagrat: és la vostra porció i la porció dels vostres fills de les ofrenes enceses al Senyor; així m’ha estat manat.
14 El pit de l’ofrena bressolada i la cuixa de l’ofrena alçada els menjareu en un lloc pur, vosaltres i els vostres fills i les vostres filles, perquè com a porció vostra i dels vostres fills us ha estat concedit dels sacrificis de reconciliació dels fills d’Israel.
15 Ells portaran la cuixa de l’ofrena alçada i el pit de l’ofrena bressolada, a més de les ofrenes enceses dels greixos, a fi de gronxar-los davant el Senyor com a ofrena bressolada, i després seran per a vosaltres i per als vostres fills, com a porció perpètua, tal com ha manat el Senyor.”
16 Moisès es va preocupar de buscar el boc del sacrifici pel pecat, però ja l’havien cremat. Llavors, indignat contra Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven a Aaron, digué:
17 “Per què no heu menjat l’ofrena pel pecat al lloc sagrat? És una cosa molt sagrada que us havia estat donada per a treure la iniquitat de la congregació, per a fer expiació per ells davant el Senyor.
18 Ja que la seva sang no ha estat introduïda al santuari, calia haver menjat la víctima sens falta en lloc sagrat, tal com us havia manat.”
19 I Aaron respongué a Moisès: “Mira, avui ells han presentat la seva ofrena pel pecat i el seu holocaust davant el Se-nyor, i ja veus el que m’ha passat. Si avui hagués menjat l’ofrena del pecat, hauria estat agradable al Senyor?”
20 Quan Moisès va sentir això, li va semblar correcte.