LAMENTACIONS

 5

 

Cinquena lamentació.
Fes-nos tornar, Senyor

1 Recorda’t, Senyor, del que ens ha passat;
mira i adona’t del nostre oprobi.
2 El nostre heretatge ha passat als enemics,
i les nostres llars, als estrangers.
3 Som orfes, no tenim pare,
les nostres mares són viudes.
4 Per beure, hem de pagar l’aigua amb diners;
hem de comprar la nostra pròpia llenya.
5 Damunt nostre pesa la persecució,
estem esgotats, no tenim repòs.
6 Per atipar-nos de pa
hem estès la mà als egipcis i als assiris.
7 Els nostres pares van pecar, però ja no existeixen.
I nosaltres ens hem de carregar les seves culpes.
8 Uns esclaus ens sotmeten,
ningú no ens allibera de les seves mans.
9 Amb perill de la vida ens proveïm d’aliments,
sota l’amenaça dels guerrers del desert.
10 El nostre cos crema com un forn,
per la febre de la fam.
11 Han violat les dones, a Sió,
i les donzelles, a les ciutats de Judà.
12 Els prínceps han estat penjats de les mans,
i no s’ha respectat l’autoritat dels ancians.
13 Els joves han hagut d’arrossegar la mola,
i els minyons queien sota el pes de la llenya.
14 Els ancians han abandonat la porta,
els joves han deixat de cantar.
15 L’alegria ha desaparegut del nostre cor,
la nostra dansa s’ha convertit en dol.
16 La corona ens ha caigut del cap;
ai de nosaltres, que hem pecat!
17 Per això està abatut el nostre cor,
per això s’han enfosquit els nostres ulls:
18 per la muntanya de Sió, que està desolada,
on ronden els xacals.
19 Però, tu, Senyor, regnes per sempre;
el teu tron, pels segles dels segles.
20 Per què has d’oblidar-nos perpètuament
i abandonar-nos per tant de temps?
21 Fes-nos tornar a tu, Senyor, i tornarem!
Fes que la nostra vida torni a ser com era abans;
22 si és que no ens has rebutjat totalment,
indignat contra nosaltres fins a tal extrem.