LAMENTACIONS

 4

 

 

Quarta lamentació.
La fam de Jerusalem

                                                                                                            Àlef

1 Com s’ha ennegrit aquell or,
com ha degenerat un or tan fi!
Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.

                                                                                                            Bet

2 Els il·lustres fills de Sió,
preats com l’or depurat,
com són tinguts per atuells d’argila,
per obra de terrisser!

                                                                                                        Guímel

3 Fins i tot els xacals alleten
i crien els seus cadells;
però la filla del meu poble
s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.

                                                                                                          Dàlet

4 La llengua dels lactants se’ls encasta al paladar a causa de la set;
els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.

                                                                                                            He

5 Els qui menjaven requisits
es consumeixen pels carrers;
els qui creixien enmig del luxe
s’arrosseguen pels femers.

                                                                                                            Vau

6 La iniquitat de la filla del meu poble
ha estat més gran que el pecat de Sodoma,
que va ser arrasada en un instant,
sense rebre ajut de ningú.

                                                                                                            Zain

7 Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet;
forts i vermells com el corall,
resplendents com el safir.

                                                                                                            Het

8 El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge:
no els reconeixen pel carrer,
tenen la pell enganxada als ossos,
resseca com l’escorça.

                                                                                                            Tet

9 Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam,
perquè aquests van morir a poc a poc
per manca dels fruits de la terra.

                                                                                                            Iod

10 Mans de mares sensibles
han cuit els seus propis petits;
els han servit d’aliment en el desastre de la filla del meu poble.

                                                                                                            Caf

11 El Senyor ha desfogat la seva indignació,
ha abocat l’ardor de la seva ira;
ha calat foc a Sió
i n’ha devorat els fonaments.

                                                                                                            Làmed

12 No pensaven pas els reis de la terra,
ni tots els habitants del món,
que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.

                                                                                                              Mem

13 Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes,
per les iniquitats dels seus sacerdots,
que vessaven dins d’ella
la sang dels justos.

                                                                                                                Nun

14 Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang;
ningú no gosava tocar les seves vestidures.

                                                                                                              Sàmec

15 Cridaven: Aparteu-vos, som immunds!
Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu!
Quan fugien errants deien els pagans: No es poden quedar aquí.

                                                                                                                Pe

16 El rostre del Senyor els ha dispersat,
no se’ls tornarà a mirar.
No hi hagué respecte per als sacerdots ni favor per als ancians.

                                                                                                                Ain

17 I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut:
vana il·lusió!
Des de la nostra talaia guaitàvem
vers una nació que no ens podia salvar.

                                                                                                               Sade

18 Vigilaven els nostres passos,
talment que no podíem transitar pels carrers.
S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert;
sí, ha arribat la nostra fi.

                                                                                                                Cof

19 Més ràpids que les àguiles del cel
van ser els nostres perseguidors;
ens percaçaven per les muntanyes,
ens posaven emboscades al desert.

                                                                                                                Reix

20 L’ungit del Senyor, l’alè de la nostra vida,
ha estat capturat en els seus fossats;
ell, de qui dèiem: A la seva ombra
viurem entre les nacions.

                                                                                                                Xin

21 Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us,
que també a tu t’arribarà el calze:
t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!

                                                                                                                 Tau

22 S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió;
el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada.
Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom,
posarà al descobert el teu pecat!