LAMENTACIONS

 3

 

 

Tercera lamentació.
La misericòrdia del Senyor no s’ha acabat

                                                                                                        Àlef

3 Sóc l’home que ha vist l’aflicció
sota la vara de la seva ira.
2 M’ha guiat, però m’ha fet caminar
en tenebres, no en la llum.
3 Sí, torna contra mi la mà,
un cop i un altre, tot el dia.

                                                                                                        Bet

4 M’ha fet envellir la carn i la pell,
m’ha esberlat els ossos.
5 Ha alçat contra mi un setge
d’amargura i angoixa;
6 m’ha reclòs a les tenebres,
com els morts de fa temps.

                                                                                                    Guímel

7 M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir;
ha fet feixugues les cadenes.
8 Fins si clamo i crido auxili,
ell barra el pas a la meva pregària.
9 M’ha tancat els camins amb mur de pedres;
m’ha fet equivocar el rumb.

                                                                                                    Dàlet

10 S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait,
com un lleó a l’amagatall.
11 M’ha esgarriat els camins i em destrossa,
m’ha deixat fet una ruïna.
12 Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc
de les seves fletxes.

                                                                                                    He

13 M’ha clavat als ronyons
les fletxes del seu buirac.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,
el tema de les seves burles tot el dia.
15 M’ha sadollat d’angoixes,
m’ha embriagat de metzina.

                                                                                                    Vau

16 M’ha trencat les dents amb les pedres,
m’ha enterrat a la cendra.
17 Ha allunyat la meva ànima de la pau,
he oblidat el benestar;
18 fins he pensat: Ha mort la meva confiança,
ja no espero res del Senyor.

                                                                                                    Zain

19 El record de l’aflicció i l’abatiment
es una amargura i un verí.
20 Hi penso contínuament,
i l’ànima s’esfondra dintre meu.
21 Hi reflexionaré interiorment,
i així recuperaré la confiança.

                                                                                                        Het

22 Que la misericòrdia del Senyor
no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
23 Les renoves cada matí:
És gran la teva fidelitat!
24 El Senyor és la meva heretat –em diu l’ànima–:
per això, confiaré en ell.

                                                                                                        Tet

25 El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen,
amb l’ànima que el busca.
26 És bo esperar pacient
la salvació del Senyor.
27 És bo per a l’home suportar el jou
des de la joventut.

                                                                                                        Iod

28 Que reposi solitari i callat,
que és el Senyor qui li ha imposat;
29 que enfonsi la boca a la pols:
potser hi haurà esperança.
30 Que pari la galta al qui li pega
i s’ompli d’oprobi.

                                                                                                        Caf

31 Perquè el Senyor no rebutjarà
perpètuament.
32 Encara que afligeixi, tindrà compassió
per la immensitat del seu amor;
33 que no és per gust que humilia
i afligeix els ésser humans.

                                                                                                        Làmed

34 Quan aixafen amb els peus
tots els captius del país,
35 quan violen el dret d’algú
davant la cara de l’Altíssim,
36 quan es comet injustícia en un procés,
el Senyor no ho veu?

                                                                                                            Mem

37 Qui és aquell qui decideix una cosa?
Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti?
38 ¿No és de la boca de l’Altíssim
que vénen els mals i els béns?
39 Doncs, per què es queixa l’ésser humà?
Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats!

                                                                                                            Nun

40 Repassem els nostres camins,
revisem-los i tornem al Senyor.
41 Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.
42 Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat.

                                                                                                            Sàmec

43 T’has cobert d’ira i ens has perseguit, ens has matat sense pietat;
44 t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària;
45 ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions.

                                                                                                                Pe

46 Han obert la boca contra nosaltres
tots els nostres enemics.
47 El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre.
48 Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble.

                                                                                                                Ain

49 Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran
50 fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant.
51 Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat.

                                                                                                                Sade

52 Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell.
53 M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres;
54 l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut!

                                                                                                                Cof

55 He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.
56 Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.
57 El dia que t’invocava t’has acostat
i m’has dit: No temis!

                                                                                                                  Reix

58 Tu has defensat, Senyor,
la causa de la meva ànima,
tu has redimit la meva vida.
59 Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret!
60 Has vist tota la seva ràbia,
totes les seves intrigues contra mi.

                                                                                                                    Sin

61 Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions;
62 les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi.
63 Estiguin drets o asseguts,
observa que sóc l’objecte de les seves sàtires.

                                                                                                                    Tau

64 Dóna’ls, Senyor, la paga que mereixen les seves accions.
65 Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció.
66 Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor!