LAMENTACIONS

 1

 

 

Primera lamentació.
Jerusalem, desolada

                                                                                                        Àlef

1 Ah! Com jeu de solitària
la ciutat que era plena de gent!
Ha quedat com una viuda,
la més gran entre les nacions;
la senyora de les províncies
s’ha convertit en tributària!

                                                                                                         Bet

2 Plora més i més a la nit,
amb llàgrimes que li cobreixen les galtes;
no té ningú que la consoli,
entre tots els seus amants:
tots els seus amics li han estat infidels,
s’han tornat enemics seus.

                                                                                                        Guímel

3 Judà és en captiveri,
en prostració i dura servitud,
ha de viure entre els pagans
sense trobar repòs.
Tots els seus perseguidors
l’han atrapada entre angoixes.

                                                                                                        Dàlet

4 Els camins de Sió estan de dol,
ningú no ve a les solemnitats.
Tots els portals estan deserts,
els sacerdots gemeguen,
les donzelles estan afligides,
i ella mateixa viu amargada.

                                                                                                           He

5 Els seus adversaris dominen,
els seus enemics prosperen,
perquè el Senyor l’ha castigada
per les seves nombroses infidelitats;
la seva mainada ha marxat captiva
davant l’opressor.

                                                                                                        Vau

6 S’ha esvaït tota l’esplendor
de la ciutat de Sió;
els seus nobles, com cérvols
que no troben pastura,
fugen impotents
davant el perseguidor.

                                                                                                        Zain

7 En els dies de tristesa i misèria,
Jerusalem recorda totes les delícies
que tenia en temps passats,
quan el seu poble caigué
en mans de l’enemic
sense que ningú l’ajudés:
els enemics la contemplaven
i es reien de la seva fi.

                                                                                                          Het

8 Jerusalem ha pecat greument,
s’ha tornat una cosa immunda;
tots els qui l’honoraven la menyspreen,
perquè veuen la seva nuesa;
fins ella mateixa gemega
i es gira enrere.

                                                                                                           Tet

9 La seva impuresa
es veu en els seus vestits;
no pensava en la seva fi
i de sobte ha estat humiliada,
i ningú no la consola.
Mira, Senyor, la meva aflicció,
perquè l’enemic s’engrandeix.

                                                                                                            Iod

10 L’opressor allarga les mans
sobre tots els seus tresors;
ha vist entrar els pagans
dins el seu santuari,
aquells que tu havies prohibit
d’entrar a la teva congregació.

                                                                                                            Caf

11 Tot el seu poble gemega buscant pa,
donen els seus tresors
a canvi de menjar per a sobreviure.
Mira, Senyor, i adona’t que estic abatuda.

                                                                                                          Làmed

12 Vosaltres, els qui passeu pel camí,
mireu i vegeu si hi ha un dolor
com aquest dolor meu
que tant em fa patir,
amb el qual m’afligeix
el dia que s’ha encès la seva ira.

                                                                                                            Mem

13 Des de dalt ha enviat un foc
que consumeix els meus ossos,
ha estès un llaç als meus peus,
m’ha fet caure enrere,
m’ha deixat desolada,
adolorida tot el dia.

                                                                                                             Nun

14 M’ha carregat el jou
de les meves infidelitats,
les seves pròpies mans l’han nuat,
pesa sobre el meu coll;
m’ha debilitat les forces;
el Senyor m’ha deixat a mercè de la gent
contra qui no podré alçar-me.

                                                                                                            Sàmec

15 El Senyor ha llençat lluny de mi
tots els meus herois;
ha convocat una trobada contra mi
per esclafar la meva joventut;
el Senyor ha trepitjat, com en un cup,
la donzella filla de Judà.

                                                                                                             Ain

16 Per tot això ploro;
els ulls se’m neguen de llàgrimes
perquè és lluny de mi
el qui m’hauria de confortat,
qui hauria de consolar la meva ànima;
els meus fills estan desolats,
ha triomfat l’enemic.

                                                                                                              Pe

17 Sió allarga la mà
i no hi ha qui la consoli;
el Senyor ha disposat contra Jacob
que els seus veïns siguin els seus enemics;
Jerusalem ha esdevingut als seus ulls
una cosa repugnant.

                                                                                                             Sade

18 El Senyor és just,
perquè jo m’havia rebel·lat
contra el seu manament.
Escolteu, doncs, tots els pobles,
i vegeu el meu dolor:
les meves donzelles i els meus joves
han marxat al captiveri.

                                                                                                            Cof

19 He cridat els qui m’estimaven,
però ells m’han traït;
els sacerdots i els ancians
han expirat dins la ciutat,
mentre buscaven menjar
per a poder sobreviure.

                                                                                                            Reix

20 Mira, Senyor, que estic angoixat:
em bullen les entranyes,
se’m trastorna el cor dintre meu,
per haver estat tan rebel.
A fora l’espasa fa estralls,
i a dins és com la mort.

                                                                                                            Xin

21 Ells senten com gemego,
però ningú no em consola;
tot els enemics coneixen la meva dissort,
i s’alegren que tu ho hagis fet.
Tu faràs venir el dia que has anunciat,
i ells seran com jo sóc ara.

                                                                                                          Tau

22 Que tota la meva malícia
vingui davant teu,
tracta’ls com m’has tractat a mi
per totes les infidelitats.
Són nombrosos els meus gemecs,
i el meu cor defalleix.