JUTGES

 7

 

 

Gedeó derrota els madianites

1 Llavors Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tota la gent que anava amb ell, i van acampar a les fonts d’Harod. El campament de Madian li quedava a la part nord, al peu del turó de Morè, a la vall.
2 Llavors Déu digué a Gedeó: “Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel podria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’
3 Per tant, fes pregonar això perquè ho senti el poble: Aquell qui tingui por i se senti covard, que se’n vagi i es retiri de la muntanya de Galaad.” Van retirar-se vint-i-dos mil homes del poble, i en van quedar deu mil.
4 I el Senyor digué a Gedeó: “Encara és massa gent. Fes-los baixar a l’aigua i te’ls provaré allí. Aquell qui jo et digui que vagi amb tu, aquell hi anirà; i aquell qui jo et digui que no vagi amb tu, aquell no hi anirà.”
5 Va fer baixar la gent a l’aigua i el Senyor digué a Gedeó: “Tots els qui llepin l’aigua amb la llengua, com fan el gossos, els posaràs a l’un costat, i tots els qui s’agenollin per beure, a l’altre costat.”
6 I el nombre dels qui van llepar l’aigua, portant-la de la mà a la boca, va ser de tres-cents homes. Tota la resta del poble va agenollar-se per beure aigua.
7 Llavors el Senyor digué a Gedeó: “Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la mà us salvaré i posaré Madian a les teves mans. Tota l’altra gent, que se’n tornin a casa seva.”
8 Aleshores van recollir les provisions i els corns del poble i Gedeó va acomiadar els altres israelites, cadascú a la seva tenda; i només es va quedar amb els tres-cents homes. El campament de Madian estava més ensota d’ell, a la vall.

Presagi de la victòria

9 Aquella nit el Senyor li digué: “Alça’t, baixa contra el campament, perquè els he posat a les teves mans.
10 I si tens por, baixa tu amb el teu criat Purà al campament
11 i escolta el que diuen, que després d’això tindràs coratge per a baixar contra el campament.” Va baixar-hi, doncs, amb el seu criat Purà, fins al límit de les avançades del campament.
12 Els madianites, els amalequites i tots els fills d’Orient estaven escampats per la vall, com una plaga de llagostes, i els seus camells eren incomptables, com els grans de sorra a la platja.
13 Quan Gedeó s’hi va acostar va sentir un home que contava al seu company un somni, i deia: “Mira quin somni he tingut: un pa d’ordi que venia rodolant al campament de Madian fins a arribar a la tenda, l’envestia i la feia saltar enlaire i la capgirava.”
14 El seu company li digué: “Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joaix, l’israelita. Déu ha posat Madian a les seves mans amb tot el campament.”
15 Gedeó, en sentir el relat del somni i la seva interpretació, es prosternà i se’n va tornar al campament d’Israel, i digué: “Alceu-vos, que el Senyor ha posat a les vostres mans el campament de Madian!”

Desfeta dels madianites

16 Llavors va repartir els tres-cents homes en tres grups, va fer que tots agafessin corns, gerres buides i torxes dins els càntirs,
17 i els digué: “Mireu-me a mi i feu el mateix que faci jo. Quan arribi al límit del campament, allò que jo faci és el que heu de fer vosaltres.
18 Així que jo i tots els qui vénen amb mi toquem el corn, vosaltres també tocareu els corns, rodejant el campament i cridant: Pel Senyor i per Gedeó!”
19 Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar al límit del campament quan començava la segona ronda nocturna, just després de rellevar la guàrdia, i es van posar a tocar els corns i a trencar les gerres que duien a les mans.
20 Aleshores els tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. A la mà esquerra duien les torxes enceses i a la dreta, els corns per tocar, i cridaven: “Guerra pel Senyor i per Gedeó!”
21 I cadascú es va quedar dret al seu lloc, envoltant el campament. Llavors tot l’exèrcit va començar a córrer, cridant i fugint.
22 Mentre els tres-cents tocaven els corns, el Senyor va fer que tot el campament desembeinés l’espasa els uns contra els altres. I la tropa va fugir cap a Betaixità de Sererà, fins a la riba d’Abel-Meholà, prop de Tabat.
23 I convocats els homes d’Israel, de Neftalí, d’Aser i tot Manassès, van perseguir els madianites.
24 Gedeó va enviar també missatgers per tota la serralada d’Efraïm a dir: “Baixeu a l’encontre dels madianites i ocupeu els guals fins a Betbarà i el Jordà.” I tots els homes d’Efraïm es van aplegar i van ocupar els guals fins a Betbarà i el Jordà.
25 Van capturar els dos prínceps de Madian, Oreb i Zeeb. A Oreb el van matar al penyal d’Oreb, i a Zeeb el van matar al cup de Zeeb. Després van perseguir els madianites i van portar els caps d’Oreb i de Zeeb a Gedeó, a l’altra banda del Jordà.