JUTGES

 6

 

Israel oprimit pels madianites

1 Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar a mans de Madian durant set anys.
2 Madian feia feixuga la força de la seva mà sobre Israel, i per escapar dels madianites els fills d’Israel feien servir les escletxes que hi ha a les muntanyes, les coves i els llocs escarpats.
3 Succeïa que, quan Israel havia sembrat, els madianites, els amalequites i els fills d’Orient pujaven contra ell,
4 acampaven als seus camps i destruïen les collites de la regió fins a l’entrada de Gaza, sense deixar subsistències per a Israel: ni ovelles, ni bous, ni ases,
5 perquè ells arribaven amb el seu bestiar i les seves tendes; entraven en multitud, com una plaga de llagostes. Entre ells i els seus camells, el nombre era incomptable, i venien al país per devastar-lo.
6 Israel va quedar en la misèria per culpa de Madian; llavors els fills d’Israel van clamar al Senyor.
7 I quan els fills d’Israel van clamar al Senyor per causa dels madianites,
8 el Senyor els va enviar un profeta que els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo us he fet pujar d’Egipte, us he tret de la casa d’esclavatge,
9 us he alliberat de la mà dels egipcis i de la mà de tots els que us han afligit, els he expulsat de davant vostre i us he donat la terra que era seva.
10 I vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, no venereu els déus dels amorreus, a la terra dels quals viviu. Però vosaltres no heu escoltat la meva veu.”

Déu crida Gedeó

11 Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites,
12 quan l’àngel del Senyor se li aparegué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!”
13 Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpassats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.”
14 Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?”
15 Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.”
16 El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.”
17 Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi.
18 No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.”
19 Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre.
20 Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així.
21 Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista.
22 D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!”
23 Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.”
24 Gedeó va alçar allí mateix un altar al Senyor i l’anomenà: “El Senyor és la pau”. I encara hi és, avui, a Ofrà dels abiezerites.

Gedeó destrueix l’altar de Baal

25 Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: “Pren un toro del ramat del teu pare, i un segon toro de set anys, i derrueix l’altar de Baal que té el teu pare i talla la columna sagrada que hi ha al costat.
26 Després edificaràs un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d’aquest penyal, ben ordenat, i agafaràs el segon toro i l’oferiràs en holocaust sobre la llenya de la columna sagrada que hauràs tallat.”
27 Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus criats i va fer el que el Senyor li havia manat. Però com que tenia por de fer-ho a ple dia, a causa de la família del seu pare i de la gent del poble, ho va fer de nit.
28 En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l’altar de Baal havia estat enderrocat i la columna sagrada que hi havia al costat tallada, i que el segon toro havia estat sacrificat damunt l’altar edificat de nou,
29 es preguntaven entre ells: “Qui ha fet això?” Van estar indagant i buscant fins que els digueren: “Gedeó, fill de Joaix, és qui ha fet això.”
30 Llavors els homes de la ciutat digueren a Joaix: “Treu a fora el teu fill i que mori, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat la columna sagrada que hi havia al seu costat.”
31 Però Joaix va respondre a tots els qui s’havien ajuntat al seu davant: ”Vosaltres voleu defensar la causa de Baal? O és que vosaltres el voleu salvar? El qui vulgui defensar la seva causa morirà abans del matí. Si és déu, que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar.”
32 És per això que des d’aquell dia Gedeó va ser anomenat Jerubaal, que vol dir “Que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar”.

La coalició madianita amenaça Israel

33 S’esdevingué que tots els madianites, els amalequites i els fills d’Orient s’havien aliat i havien travessat el Jordà i acampat a la vall de Jizreel.
34 Llavors l’esperit del Senyor va revestir Gedeó, i ell va tocar el corn d’alarma i se li van ajuntar els abiezerites.
35 Va enviar missatgers per tot Manassès, i també ells se li van ajuntar. Igualment va enviar emissaris a Aser, Zabuló i Neftalí, que van acudir on era ell.

Gedeó consulta el Senyor

36 Llavors Gedeó va consultar Déu: “Si és que vols salvar Israel per la meva mà, d’acord amb el que vas dir,
37 heus aquí que vaig a estendre la llana acabada d’esquilar a l’era de batre; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que salvaràs Israel per la meva mà, tal com vas dir.”
38 I així va ser. Quan l’endemà, de bon matí, es va llevar, va apilar la llana i va esprémer la rosada fins a omplir-ne un recipient d’aigua.
39 Gedeó encara digué a Déu: “Que no s’encengui la teva ira contra mi; et vull parlar un cop més. Deixa’m que provi un altre cop amb la llana: que quedi eixuta només la llana i que hi hagi rosada per tot el terra.”
40 I el Senyor ho va fer així aquella nit: la llana va restar eixuta mentre que a terra hi havia rosada.