JUTGES

 20

 

Els israelites determinen venjar el crim de Guibà

1 Llavors tots els fills d’Israel van sortir, des de Dan fins a Beerxeba i del país de Galaad, i com un sol home es van congregar davant el Senyor, a Mispà.
2 Es van presentar a l’assemblea del poble de Déu els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel, en nombre de quatre-cents mil homes d’infanteria, armats d’espasa.
3 I els benjaminites van saber que els fills d’Israel havien pujat a Mispà. Els fills d’Israel preguntaren: “Digueu: Com ha estat comès aquest crim?”
4 El levita, marit de la dona assassinada, respongué: “Vaig arribar amb la meva concubina a Guibà de Benjamí per passar la nit,
5 i els homes de Guibà es van alçar contra mi. Durant la nit van rodejar la casa amb intenció de matar-me, i van violar la meva concubina fins que va morir.
6 Jo vaig agafar la meva concubina, la vaig esquarterar i vaig enviar-la per tot el territori de l’heretatge d’Israel, perquè havien comès una atrocitat infamant a Israel.
7 Aquí hi sou tots, fills d’Israel: delibereu i preneu aquí mateix una decisió.”
8 Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir: “Cap de nosaltres no es retirarà a la seva tenda; ningú no tornarà a casa seva,
9 sinó que el que hem de fer ara amb Guibà és atacar-la. Segons determini la sort,
10 triarem d’entre totes les tribus d’Israel deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil, perquè vagin a buscar queviures per a l’exèrcit, a fi que apliquem a Guibà de Benjamí el que mereix la vilesa que ha comès contra Israel.”
11 Així van aplegar-se tots els israelites contra la ciutat, units com un sol home.
12 Les tribus d’Israel van enviar emissaris a totes les famílies de Benjamí a dir-los: “Quina maldat és aquesta que s’ha comès entre vosaltres?
13 Doneu-nos aquests malvats de Guibà perquè els ajusticiem i esborrem d’Israel la maldat.” Però els benjaminites no van voler escoltar les raons dels seus germans, els fills d’Israel,
14 sinó que tots els benjaminites de les poblacions es van aplegar a Guibà, per sortir a lluitar contra els fills d’Israel.

Batalla contra Benjamí

15 Aquell dia es va fer el recompte dels fills de Benjamí vinguts de les poblacions, i eren vint-i-sis mil homes armats d’espasa, sense comptar els ciutadans de Guibà, que eren set-cents homes escollits.
16 Entre tota aquella tropa hi havia set-cents homes experts, esquerrans, tots ells capaços de llançar una pedra amb la fona contra un cabell, sense fallar el tret.
17 També van fer el recompte els fills d’Israel, a part dels benjaminites, i eren quatre-cents mil homes armats d’espasa; tots ells eren experts guerrers.
18 Llavors els fills d’Israel es van alçar i van pujar a Betel per consultar Déu, i preguntaren: “Qui de nosaltres pujarà primer per lluitar contra Benjamí?” I el Senyor respongué: “Judà serà el primer.”
19 Els fills d’Israel es van llevar de matinada i van acampar davant Guibà.
20 Els homes d’Israel van sortir a la batalla contra Benjamí i es van arrenglerar en ordre de combat davant Guibà,
21 però els homes de Benjamí van sortir de la ciutat i van destrossar els israelites, causant-los vint-i-dues mil baixes aquell dia.
22 L’exèrcit d’Israel es va refer i va tornar a arrenglerar-se en ordre de batalla al mateix lloc on s’havia situat el primer dia.
23 Perquè els fills d’Israel havien pujat a lamentar-se davant el Senyor tota la tarda, i van consultar el Senyor i digueren: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat amb els fills de Benjamí, el nostre germà?”, i el Senyor havia respost: “Aneu contra ells.”
24 Per això els fills d’Israel van enfrontar-se amb els fills de Benjamí el segon dia.
25 Però els benjaminites van sortir al seu encontre des de Guibà, aquella segona jornada, i altre cop van destrossar els fills d’Israel deixant-ne per terra divuit mil, tots ells armats d’espasa.
26 Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofrenes pacífiques davant el Senyor.
27 Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà,
28 i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, ministrava davant d’ella, en aquells dies. Van preguntar: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o hem de desistir?” I el Senyor respongué: “Aneu-hi, que demà els posaré a les vostres mans.”
29 Llavors els israelites van posar emboscades al voltant de Guibà.
30 I el tercer dia van pujar els fills d’Israel contra els benjaminites i es van arrenglerar en ordre de combat contra Guibà, com les altres vegades.
31 Llavors els fills de Benjamí van sortir contra el poble, atrets fora de la ciutat, i van començar a matar gent del poble com les altres vegades, pels camins que pugen l’un de Betel i l’altre de Guibà, pel camp. Caigueren uns trenta homes d’Israel.
32 Els fills de Benjamí pensaven: “Estan derrotats davant nostre, com la primera vegada”, però els fills d’Israel havien ordenat: “Farem com que fugim, a fi d’allunyar-los de la ciutat cap als camins.”
33 Llavors tots els homes d’Israel es van alçar del seu lloc i es van posar en ordre de batalla a Baal-Tamar, mentre que els emboscats d’Israel es van llançar fora del seu amagatall des de la plana de Guibà.
34 Van anar contra Guibà deu mil homes escollits de tot Israel. La batalla es va endurir, però els benjaminites no s’adonaven del desastre que els queia al damunt.
35 El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel, de manera que els israelites van matar aquell dia vint-i-cinc mil cent homes de Benjamí, tots ells armats d’espasa.
36 Els fills de Benjamí s’adonaren que eren derrotats, perquè els fills d’Israel havien cedit terreny als benjaminites confiant en l’emboscada que havien preparat contra Guibà.
37 Llavors els emboscats, de sobte, es van llançar contra Guibà, es van desplegar i van passar tota la ciutat a fil d’espasa.
38 Els fills d’Israel havien convingut amb els de l’emboscada que aquests aixecarien com a senyal una gran fumera des de la ciutat.
39 Quan els homes d’Israel van fugir del combat i els de Benjamí van començar a causar baixes entre els homes d’Israel, matant uns trenta homes, els de Benjamí van pensar: “De segur que quedaran derrotats davant nostre, com en la primera batalla.”
40 Però aleshores va començar a pujar des de la ciutat la columna de fum, i quan els benjaminites es van girar a mirar enrere veieren que tota la ciutat pujava cap al cel en flames.
41 Els homes d’Israel, llavors, van donar mitja volta, i als benjaminites els va entrar pànic, en adonar-se del desastre que els queia al damunt.
42 I van fugir davant dels homes d’Israel en direcció al camí del desert, però el combat els va atrapar, perquè els de les ciutats els destruïen, agafant-los al mig.
43 Així van encerclar els benjaminites, els van perseguir sense descans i els van derrotar fins a les envistes de Guibà, al cantó oriental.
44 Així van caure divuit mil homes dels benjaminites, tots ells guerrer valents.
45 Dels homes que van fugir cap al desert, vers la Roca de Rimmon, els israelites en van arreplegar uns cinc mil pels camins, mentre perseguien els benjaminites de prop fins a Guidom, en què causaren encara dues mil baixes.
46 El total de caiguts de Benjamí aquell dia va ser de vint-i-cinc mil homes armats d’espasa, tots ells guerrers valents.
47 Però sis-cents homes dels que van fugir aconseguiren escapar al desert, a la Roca de Rimmon, i s’hi van quedar durant quatre mesos.
48 Després els israelites van tornar enrere contra els fills de Benjamí i van passar a fil d’espasa tant els homes de cada ciutat com el bestiar i tot el que van trobar. A més, van calar foc a totes les poblacions que trobaven al pas.