JUTGES

 19

 

El levita i la seva concubina

1 Succeí per aquell temps, quan a Israel encara no hi havia rei, que un levita que residia temporalment a la part interior de la serralada d’Efraïm havia pres per concubina una dona de Betlem de Judà.
2 Però la seva concubina, per haver-li estat infidel, el va deixar i se’n va anar a viure a casa del seu pare, a Betlem de Judà, i s’hi va estar per espai de quatre mesos.
3 Llavors el seu marit es va decidir a anar-la a buscar i a parlar-li afectuosament per fer-la tornar. Hi va anar amb el seu criat i amb un parell d’ases. Ella el va fer entrar a casa del seu pare, i quan el pare de la noia el veié, el va rebre joiós.
4 El seu sogre, el pare de la noia, va insistir que es quedés amb ell tres dies. Van menjar i beure i s’hi van hostatjar.
5 El quart dia, es va llevar de matinada i es disposava a marxar, però el pare de la noia digué al seu gendre: “Reconforta’t amb un mos de pa, i després marxareu.”
6 Es van asseure, doncs, i van menjar i beure els dos junts. Aleshores el pare de la noia digué a l’home: “Et prego que acceptis de passar la nit aquí, que això et farà bé.”
7 Tot i així, l’home es va alçar disposat a marxar, però el seu sogre va insistir i ell va acceptar de passar la nit allà.
8 Quan al matí del dia cinquè es va llevar per marxar, el pare de la noia li digué: “Et prego que et reconfortis i esperis fins que el dia declini.” I van menjar tots dos junts.
9 Quan l’home es disposava a marxar amb la seva concubina i el criat, el seu sogre, el pare de la noia, li digué: “Mira, ja comença a ser tard i aviat serà de nit, us prego que passeu la nit aquí. Ja que el dia declina, pernocteu aquí i estigues tranquil; demà us llevareu aviat per emprendre la marxa i podràs tornar a casa teva.”
10 Però l’home no va acceptar de passar la nit allà; es va alçar i emprengué el camí; va arribar a les envistes de Jebús, és a dir, Jerusalem, amb els dos ases albardats i amb la seva concubina.

El crim del veïns de Guibà

11 Quan eren prop de Jebús, el dia ja declinava, i el criat digué al seu amo: “Anem, si et sembla bé, i desviem-nos cap a aquesta ciutat dels jebuseus; i ens hi allotjarem.”
12 Però l’amo li respongué: “No ens hem d’aturar en una ciutat de gent estranya, que no són israelites, sinó que seguirem cap a Guibà.”
13 El criat va dir: “Anem, doncs, i acostem-nos a un d’aquells poblats, i podrem passar la nit a Guibà o a Ramà.”
14 Van passar de llarg, seguint endavant, i quan eren prop de Guibà de Benjamí el sol es va pondre.
15 Llavors es van desviar per passar la nit a Guibà. Quan van ser a dins, el levita es va quedar assegut a la plaça, perquè no hi hagué ningú que els donés acolliment a casa seva per passar-hi la nit.
16 Al capvespre vingué un vell que tornava de la feina del camp. Era de la serralada d’Efraïm, però vivia com a foraster a Guibà, mentre que la gent d’aquell indret eren benjaminites.
17 Aquest, alçant la vista, veié el vianant a la plaça de la ciutat, i li preguntà: “On vas i d’on véns?”
18 Ell respongué: “Estem de pas; de Betlem de Judà anem cap a la part interior de la serralada d’Efraïm, d’on sóc jo. Vaig anar a Betlem de Judà, però ara torno a la casa del Senyor, i no hi ha ningú que em vulgui hostatjar,
19 Tot i que tenim palla i farratge per als nostres ases, i també pa i vi per a mi, per a la teva serventa i per al criat dels teus servents. No ens fa falta res.”
20 Llavors el vell digué: “La pau sigui amb tu! Només a càrrec meu anirà tot el que necessitis, però no has de passar la nit a la plaça.”
21 Els va dur a casa seva, va donar pinso als ases, i després ells es van rentar els peus i es van posar a menjar i beure.
22 Mentre ells refeien les forces van venir uns homes de la ciutat, una gent malvada, que van rodejar la casa i, trucant fort a la porta, es van dirigir al vell, l’amo de la casa, tot cridant: “Fes sortir aquest home que ha entrat a casa teva, que volem jeure amb ell.”
23 L’amo de la casa va sortir a fora i els digué: “No, germans meus, si us plau, no feu cap maldat. Ja que aquest home s’ha acollit a casa meva, no cometeu aquesta infàmia.
24 Mireu, faré sortir la meva filla verge i la concubina d’ell, i si us sembla bé, humilieu-les i feu amb elles el que us sembli, però a aquest home no li feu una cosa tan infamant.”
25 Però aquells homes no volien escoltar-lo. Llavors el levita va agafar la seva concubina i els la va treure fora. Ells la van violar i van abusar d’ella tota la nit, fins a l’endemà. A la matinada la van deixar estar.
26 A trenc d’alba, la dona va arribar i es va deixar caure a terra davant la porta de la casa de l’home on era el seu amo, fins que va ser de dia.
27 Al matí, quan el seu amo es va llevar i obria la porta per continuar el viatge, veié la dona, la seva concubina, caiguda a l’entrada de la casa amb les mans al llindar.
28 Ell li digué: “Alça’t i marxem.” Però ja no obtingué resposta. Llavors l’home la va carregar damunt l’ase i emprengué el camí cap al seu lloc.
29 Quan van ser a casa seva, va agafar un ganivet i va esquarterar el cadàver de la seva concubina, membre per membre, en dotze trossos, i ho envià per tot el territori d’Israel.
30 I tots els qui ho veien exclamaven: “Mai no s’ha fet ni s’ha vist una cosa semblant des del dia que els fills d’Israel van pujar d’Egipte fins al dia d’avui. Penseu-hi, preneu consell i decidiu.”