JUTGES

 18

 

Micà i els danites

1 En aquella època no hi havia rei a Israel. I en aquell temps la tribu dels danites anava buscant un territori on establir-se, perquè fins aquell moment no li havia tocat cap heretat entre els fills d’Israel.
2 Els danites van enviar, des de Sorà a Eixtaol, cinc homes del seu clan, escollits d’entre tots ells, homes valents, perquè anessin a recórrer el país i l’exploressin. Els digueren: “Aneu i exploreu el país.” Van arribar a la serralada d’Efraïm, a la propietat de Micà, i van passar-hi la nit.
3 Quan eren prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: “Qui t’ha portat aquí? Què fas en aquest lloc? Què hi tens aquí?”
4 Ell els respongué: “Micà ha fet molt per mi, i em té a sou perquè li faci de sacerdot.”
5 Llavors ells li van dir: “Et preguem que consultis Déu per saber si tindrà èxit el viatge que hem emprès.”
6 I el sacerdot els digué: “Aneu en pau, que el viatge que feu és sota la mirada del Senyor.”
7 Aquells cinc homes van seguir el seu camí i van arribar a Laix. Van veure que la població d’allà vivia confiada i a l’estil dels sidonis, tranquils i despreocupats, sense que cap poderós pertorbés gens el país; vivien allunyats dels sidonis i sense tenir tractes amb ningú.
8 Van tornar a Sorà i Eixtaol, als seus germans, que els van preguntar: “Què hi ha?”
9 Ells van contestar: “Alceu-vos i pugem contra ells, perquè hem vist el país i és molt bo. Us quedareu aquí parats? Cuiteu per anar a conquerir el país!
10 Quan hi arribareu trobareu una gent refiada que viu en un país extens. És evident que Déu ha posat al vostre abast un lloc on no hi manca res del que produeix la terra.”
11 Sis-cents homes del clan danita van emprendre la marxa des de Sorà i Eixtaol, ben armats,
12 i van pujar fins a Quiriat-Jearim, on van plantar el campament. És per això que han anomenat aquell lloc Mahané-Dan (el campament de Dan) fins al dia d’avui. És darrere Quiriat-Jearim.
13 D’allà van passar a la serralada d’Efraïm i van arribar fins a la casa de Micà.
14 Aleshores els cinc homes que havien anat a explorar la terra de Laix van parlar als seus germans i els digueren: “¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod, uns terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Ara, doncs, penseu bé el que cal fer.”
15 Ells es van desviar i van entrar a la casa del levita, a la hisenda de Micà, i el van saludar.
16 Mentrestant, els sis-cents homes dels fills de Dan, amb les armes preparades, es van situar a l’entrada de la porta.
17 Els cinc homes que havien anat a explorar la terra van entrar dins i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, mentre el sacerdot era davant la porta d’entrada amb els sis-cents homes armats.
18 Quan aquells cinc van entrar a la casa de Micà i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, el sacerdot els digué: “Què feu?”
19 Ells li van contestar: “Calla. Tapa’t la boca i vine amb nosaltres, i ens faràs de pare i sacerdot. Què és millor per a tu: ser sacerdot de la casa d’un sol home o ser-ho d’una tribu i d’un clan a Israel?”
20 Això va complaure força el sacerdot, i agafant l’efod, els terafim i la imatge es va posar enmig de la gent.
21 Després, donant mitja volta, van iniciar la marxa, posant al davant seu les dones, la mainada, el bestiar i els bagatges.
22 Ja s’havien allunyat de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar i van perseguir els fills de Dan.
23 Com que anaven cridant contra els fills de Dan, aquests es van girar i digueren a Micà: “Què et passa, que has aplegat tanta gent?”
24 Ell va contestar: “M’heu pres el déu que jo havia fet, i, a més, el sacerdot. Us n’aneu, i a mi, què em queda? I encara em pregunteu què em passa?”
25 Però els fills de Dan li van replicar: “No alcis tant la veu contra nosaltres, no sigui que alguns dels homes, irritats, us ataquin i perdis la teva vida i la vida de la teva família.”
26 Els fills de Dan van seguir el seu camí, i Micà, veient que ells eren més forts que no pas ell, va donar mitja volta i va tornar a casa seva.
27 D’aquesta manera es van apoderar d’allò que Micà havia fabricat, juntament amb el sacerdot que tenia, i van marxar contra Laix, un poble tranquil i confiat. El van passar a fil d’espasa i van calar foc a la ciutat.
28 No hi havia ningú que el pogués defensar, perquè la ciutat era lluny de Sidó i no tenien tractes amb ningú. Era situada a la vall de Bet-Rehob. Després van reconstruir la ciutat i s’hi van quedar a viure.
29 A la ciutat la van anomenar Dan, en record del seu avantpassat, que es deia així, nascut a Israel. Antigament, però, el nom de la ciutat era Laix.
30 Els fills de Dan van erigir aquella imatge per al seu culte, i Jehonatan, fill de Guerxom, nét de Moisès, junt amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu dels danites fins al dia de la deportació del país.
31 Així, la imatge que Micà havia fabricat, la van tenir instal·lada per al seu culte durant tot el temps que el santuari de Déu estigué a Siló.